València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, d’agost 28, 2015

El llenguatge frontissa, el quart paradigma

Nus gordià, la vida, el nus de quatre registres o caps

El 1 és l'Inconscient col·lectiu junguià, El Gran Altre lacanià, Déu; el 2 és l'altre, la persona o grup de persones amb les que ens separa un mur infranquejable d'incomprensió; el 3 és la Gràcia, el Cel, el Nirvana, el fal·lus; i el 4 és la vida; amb el quart element ajuntem l'element femení al trio de dos masculins i un femení que formava una relació de desig bàsica, una comunicació bàsica i; naix la “voluntat”, que és inoperant imaginàriament parlant, realment parlant, però imprescindible, junt al desig (1), el gaudi (2) i l'amor (3); o si voleu Bhrama, Shiva i Visnú, o si voleu també Pare, Fill i Esperit Sant, o tant se val nomenar la palma dels dervitxes, la trinitat dervitxe.
Per a què ens entenguem tots diré que hi ha tres guerres, la simbòlica, la dels hòmens eteris, que han lluitat d'ençà la prehistòria des de Temples i oracions contra la maldat; la imaginària (real normalment dita), que l'han portada els soldats, els periodistes, els escriptors, els polítics, els sindicalistes, el poble amb manifestacions de tot tipus i; la real (imaginària, normalment dita), que ha representat l'atzar, segons els reals, que ha representat la sort, la benedicció, la desgràcia, allò ignot i immanejable.
Hui ha aparegut la quarta guerra, una unió entre la del yin i la del yang, un llenguatge frontissa, mig hareward i mig software, mig ànima i mig cos, que donarà l'entesa, que no total (doncs sempre ens fa falta la “manca” de tot sistema, la imperfecció, per a què aquest funcione), entre els hòmens, aquest quart paradigma o llenguatge és la xarxa i la informàtica.
Aquest nou llenguatge, aquesta guerra pot, com totes les guerres, portar-nos a la fi, però ens servirà, si sabem portar-la, a la comunicació i a la creació d'una entesa, un punt des del yin per accedir a la comprensió del yang i en certa manera també a l'inrevés, tot i que aquesta no és tan urgent.
Tots tindrem clar que la ciència ha de regir i regirà les nostres vides, però amb la llibertat que els filòsofs trobaran per a què l'amo i la ciència, nous aliats, siguen “aturats”en el mateix moment en què deliren.
Però el més important, com diu Sun Tzu a “L'art de la guerra”, és que caldrà deixar una eixida a l'enemic, no destruir la “maldat”, sinó donar-li un lloc, hui ja és possible, possible també.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada