València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, d’agost 23, 2015

El pensament intransferible i inexportable. La nova filosofia

L'aparició de la xarxa ha suposat una gran i ràpida revolució en tots els àmbits i amb ells la filosofia, la xarxa ens ha alliberat de la llei de l'oferta i la demanda, era un bon llibre aquell que era llegit per la gran majoria silenciosa o sorollosa i ho era de roí o de segon ordre, normalment, si passava en un parell de setmanes per les llibreries sense cap venda; hui el relleu de la filosofia ancorada fins ara en aquest tret del discurs capitalista l'ha agafada el gruix dels dilettanti, dels amateurs que escriuen sense ànim de convèncer, el veritable i nou filòsof i, molts diran que si no volen convèncer ni ser famosos ni admirats perquè escriuen, escrivim primerament per a saber perquè escrivim i en segon lloc per fugir dels “teus”feridors silencis, el silenci de la mare quan ens va encomanar el llaç del llenguatge, el silenci de qui ens llegeix o ens rebutja, el silenci cruel de l'admirador.
El “tot ha de tenir algun sentit” ens ha envaït, si abans era la religió dominada pel discurs de l'amo qui ens deia que la “utilitat” de creure en Déu era la nostra salvació, hui és la ciència, el discurs universitari qui ens promet un món sense guerres, sense conflictes, sense malalties, en una il·lusió de grup, de llaç social que té com a tots els grans grups el seu necessari boc expiatori, el discurs histèric i amb ell el “saber” i l'espiritualitat, molts diran que és una lluita a mort contra la foscor del “saber” individual i intransferible duta per la llum de la veritat, però no voldran mai en el seu inconscient l'eliminació total d'eixe cap de turc, d'eixe punt de recolzament des d'on edificar el seu discurs.
Després mort el gos vindran les puces, que faran un nou gos i una altra nova lluita, si hi ha espai i lloc, entre la veritat-llum i la foscor-saber, els amateurs de la filosofia sabem tota aquesta farsa i no lluitem, sinó que l'observem amb un condescendent somriure que fa que ens ataquen per callar igual que ens ho fan per parlar, perquè en el fons nosaltres ho volem, no tenim cap enemic i per això nosaltres mateixos som l'enemic, dels altres i de nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada