València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, d’agost 16, 2015

El quatre, "l'amico castrato" i les dones

Les dones o la major part de les dones ho tenen molt clar, no només necessiten marit, fills i amics sinó “l'amico castrato”, jo si sóc una cosa és sincer i si em deixeu expressar-me, o la meua supèrbia em permet diré que també ho sóc de bo.
Bé, les dones sempre s'envolten d'una dona i d'un home a qui veuen castrat, tot i que puguen tenir fantasies que els puguen ajudar a portar la seua vida marital, que parteixen d'aquest “amico castrato”.
En el paradigma clàssic, masculí, era la dona la que quedava esqueixada del cercle de quatre, de l'encontre de quatre que formava una relació de dos, finalment la dona era esqueixada, però hem entrat en un nou paradigma, degut a l'aparició de la xarxa d'Internet, en què el cercle de quatre quatre és la vida; si heu llegit el meu article “Nus de la realitat individual i col·lectiva, històrica” que vaig fer al meu bloc ja difunt “La reconciliació. Bloc de Vicent Llémena i Jambet”, és a dir, del mateix nom que l'actual; ho comprendreu millor.
I escric ràpidament perquè la importància d'aquest escrit és fonamental per al nus meu i de la Història, molts sabem que el rapte d'Helena va provocar la Guerra de Troia i no voldria que pensàreu i, tinc el temps just, que em prepare per a un “rapte” simbòlic, res més lluny d'això.
Al nou paradigma hi conviuran els quatre elements del nus, això sí amb la discreció que pot donar un “amico castrato” i no castrato, doncs forma un altre nus o subnus amb unes altres tres persones i així successivament.
Així que marits, hòmens feliçment units o casats no tingueu por del nou “amico castrato” que pot estar en el lloc de dona o d'home, però vist i sentit per ell mateix al nus base i per la dona que ha accedit a la parella en el lloc de “castrato”, que voldrà i és la premissa fonamental per a la continuïtat de la seua relació personal amb la seua dona i el nus de la Història la vostra major felicitat.
Això sí, s'haurà posat un temps de caducitat, la vida ho exigeix, el nou paradigma, llegit que no escrit, la nova revolució així ho exigeix.
Finita vida, tot i que sempre esperarà l'Àngel de la Guarda que li done més, o una mort digna, sense deutes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada