València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, d’agost 07, 2015

En defensa de la individualitat

Hi ha qui va en contra de l'individualisme o això creu, i contra el que va és contra la pèrdua del referent patern o matern i contra el gaudi com a imperatiu moral, a aquests no els manca la raó, però als primers jo els faria fer una curta visita, no caldria més, a un xicotet poble de cinquanta o cent habitants de l'Edat Mitjana, si et tiraves un pet al centre del poble s'assabentava el foraster de la perifèria, que com que tenia molta por de no ser acceptat passava al segon esglaó, criticar-te per immoral i potser al tercer, és a dir, anatemitzar-te i denunciar-te a la inquisició de torn.
Jo comprenc que en aquestes alçàries del discurs capitalista la gent no es coneix, les relacions humanes estan desfetes, és summament difícil fer un llaç social, l'individu ha quedat mercantilitzat, de vegades amb el pitjor de l'Edat Mitjana i el pitjor també dels primers anys de la Contemporaneïtat, però si paga la pena lluitar per quelcom és pel dret de l'individu front a la massa, del dret a la pròpia individualitat.
En moments de crisi sempre eixen “monstres” que ho llancen tot enlaire, gents que estan totes les hores del dia ancorats al discurs de l'amo, per la qual cosa no temen res de la manca d'individualitat, perquè ells són els únics que en aquests estats tenen assegurats llurs drets, els drets de llurs individualitats, ells prenen el poder i fan i desfan, ordenen, dirigeixen, controlen les vides d'aquells pobres histèrics (que estan al discurs histèric com la majoria de la població, i no ho confongueu amb la histèria) que com a xais malviuen.
Per favor, no donem força als que volen anular la individualitat fent servir lleis uniformes i rígides per tothom, als que volen imposar-nos llur manera de veure el món sense preguntar-nos-en i doneu sempre lloc al símptoma (psicologia), a l'ànima (religió) o a l'essència (filosofia) de cada individu i el seu irrenunciable llaç social, però en llibertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada