València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, d’agost 13, 2015

L'engany de l'amo, jo sé, google té, l'amo no sap, té

L'amo no sap, té. El discurs de l'amo es caracteritza per gaudir del poder, l'histèric o el del subaltern per fruir o gaudir del saber, jo, des de i, quan estic al de l'analista, fruïsc per posar al seu i, bon lloc, l'histèric, el del saber.
Ha eixit aquest matí al canal de notícies de la televisió espanyola un beneït home que ha afirmat taxativament: “Ja no cal saber, el saber no té valor, google ho sap tot, ja no hem de pensar en saber, sinó en el que ens poden pagar per allò que podem fer amb el que sabem”.
L'engany de l'amo ha intentat dominar sempre i, és el seu instint gaudir amb el poder (tots hi podem estar de tant en tant en el discurs de l'amo o ancorar-nos-hi), que ho ha fet amb la utilització o mitjançant la religió, amb la força física, amb les fletxes, amb les llances, amb pistoles i trabucs, amb grans exèrcits, amb tancs, amb la ciència i amb bombes i, finalment, amb la bomba atòmica i l'entelèquica de neutrons, amb la que es va adonar de què anava ell al darrere; així que fent servir la ciència o el discurs universitari, aquell qui gaudeix de la veritat i utilitza els seus homes i els del discurs histèric, repetisc, ha utilitzat aquests benintencionats homes i dones, portats pel seu gaudi cap a la veritat i el saber, per a crear la xarxa, amb la qual ja no són les armes el que pot fer humiliar-nos, sinó l'engany del saber o tenir i, en la seua contraposició i la seua lluita, en què pensem que no cal saber, que el saber no té valor.
Fa un temps es va descobrir una vitamina o complex vitamínic natural, provinent d'una explotació minera alemanya, no cal dir que aquest feia molt més efecte que els grans complexos vitamínics fets artificialment, l'empresa va ser injuriada i eliminada.
Hi ha una cosa que no “tindrà” mai google ni un home ancorat el 100 % de les hores del dia al discurs de l'amo o el de la seua perversió, el capitalista i, aquesta cosa és el “sentir”, no exactament això, és tan difícil posar-li paraules a la vida, a tot allò viu!, l'”entendre”, el “saber”, doncs no és mai el mateix el Tot (l'amor, la vida) que la suma de les seues parts (la consciència).
El cert és que els cinc discursos ens complementem íntimament i èxtima i fem un tira i afluixa cap a l'instint de mort i de vida, bàsicament entre l'amo i l'esclau, tots dos o tots cinc estirem d'una i altra banda i des de molts llocs cap a la vida i la mort i, és l'amor qui complementa o cimenta l'estabilitat, l'equilibri, però hui amb la xarxa i el seu poder l'amo està estirant massa de la corda, tant que pot arribar a anihilar l'esclau o la vida mateixa, tot i que d'una manera diferent a la que hem vist històricament de la força i, més, actualment, amb l'engany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada