València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, d’agost 08, 2015

Perills i bondats de la ciència, la cienciocràcia

Joseph Mengelle, el metge de la mort

Ningú no pot negar una veritat basada en el sentit comú, per exemple en les que es basen els axiomes científics o matemàtics, però imaginem-nos la següent qüestió: Jo veig verd el color verd, és obvi; però com veus tu el color verd? El veus blau? Així tu anomenes verd al meu blau? La física moderna es basa en que la distància més curta entre dos punts és la línia corba, perquè dos i dos ha de donar el resultat de quatre com a axioma? Etc.
Per això i com la veritat és basa en la fe en els nostres sentits, no és l'important del discurs sinó la seua intenció. Una intenció que pot derivar-se dels diferents sentiments que ens mouen, enveja, amor, desig, gaudi, avarícia, angoixa de castració, enveja del penis, etc.
La ciència actualment admet que no té veritats, tot i què els científics més primaris creuen en el seu mètode científic amb totes les seues forces, i la gent del carrer té a la ciència com el nou amo, un amo que pensen pot ser o és amable, amorós, beatífic, i tots els epítets de caire positiu possibles, però res més lluny d'això. No diré que la ciència no ha donat grans comoditats a l'ésser humà de tot tipus, tot i què l'únic que no ha pogut donar és felicitat, l'ésser humà de fa cinc-cents anys era igual de feliç que l'actual, la felicitat acompleix una línia sinusoïdal per moltes bondats que hi haja al nostre voltant.
A la prehistòria el discurs de l'amo era posseït per les elits del món, però amb l'aparició del canvi i del comerç va eixir la plusvàlua, i amb ella el discurs capitalista, una derivació o perversió del primer, però que actuava com a nou amo, a hores d'ara aquest discurs ha estat consumat, i ve un altre a ocupar el seu lloc, el discurs universitari. Però com aquest discurs és un discurs de segon ordre prendrà el de l'amo per a configurar la nova societat, el nou ordre social.
I jo vos pregunte: Qui és capaç d'oposar-se al discurs universitari i no ser llufat de xaró o d'imbècil, malgrat que tot el seu edifici es basa en veure eixe color verd que jo veig blau, de fet ja ha ocupat el discurs de l'amo.
I una altra pregunta: En passar alguns anys la ciència al discurs de l'amo, qui podrà oposar-se a ella? Qui tindrà la llei, la democràcia i el crèdit per a fer valdre els seus drets quan per llei de vida aquella delire després d'apoltronar-se al poder?
La ciència ha fet grans avanços en medicina, s'ha allargat la vida de les persones alguns lustres, avanços en física, en química, en biologia, en astrofísica, la tècnica ha abastat terrenys impensables fa alguns anys.
Qui no ha sentit parlar del ganivet d'electrons, o de la partícula de Déu, o de l'energia de fusió, que hem de dir dels avanços en neuro-biologia, es podrà fer veure en pocs anys miratges i il·lusions col·lectives que podran canviar la percepció de la realitat de pobles sencers, actualment ja es poden crear terratrèmols, pluges artificials o sequeres en grans zones del planeta, i la consciència de l'ésser humà segueix com ja vos he dit, amb enveges, avarícies, luxúries, tot i que també amb prudència, amor o desig; en acabat ens vindrà un món que hem d'afaiçonar de la manera més amable possible, perquè com tota realitat serà imperfecta i potser alguns enyoren l'època en què el discurs capitalista havia pres el discurs de l'amo.
A eixe món cal que imposem la democràcia, davant d'una prohibició en la venda de productes salats per un suposat bé comú, davant de les prohibicions desmesurades contra els fumadors, davant la prohibició de la venda de productes alcoholics com l'absenta, etc. I la democràcia vol dir que cadascun tinga la possibilitat de viure com vol viure, amb religions o sense, bons o dolents, sense limitacions que no siguen les del primer pecat i el consegüent de no fer mal al proïsme si és una persona i no ho vol, i saber quan se'ns enganya amb una veritat moguda per una fosca intenció, com per exemple la mort de bous a les places, qui no ha menjat carn? I a les vedelles se'ls mata en certs llocs amb un ganivet i dessagnant-los i modernament amb una descàrrega elèctrica, sabeu com pot patir un mort a la cadira elèctrica als EEUU? No podem confondre un animal amb una persona, i si ix un grup defensant la dignitat vegetal? Els límits els posem nosaltres i el desig de l'Altre en darrera instància.
Hem de fer-nos responsables del que fem, mengem, veiem, escrivim, parlem, o fins i tot sentim, i per això cal que defensem sense cap engany la democràcia fins al final, com l'únic tòtem que ens permetrà, una volta passat l'efervescència dels primers anys del discurs de la ciència, poder viure en pau mantenint l'equilibri i endegant els deliris del nou futur discurs, el de la ciència, l'universitari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada