València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, d’agost 05, 2015

Prostitució i discurs capitalista

Tot lo món necessita estar de tant en tant en tots els discursos que planteja Lacan per a l'ésser humà, que bàsicament són quatre o cinc podent haver-ne més si incloem el religiós i alguns més residuals.
A una persona estable psicològicament li cal xafar tots els discursos tots els dies, tenir un equilibri entre tots, una altra vegada torne a dir, quatre o cinc, és a dir, bàsicament el capitalista, el de l'amo, l'universitari, el de l'analista i l'histèric (Veure en aquest bloc l'article “Teoria dels quatre discursos de Jacques Lacan).
El baró fadrí viu normalment o sol o amb sa mare, i té com a partenaire aquesta dona, o potser un amic o amiga, amb la qual cosa normalment si és la mare qui complementa el solter fa que estiga la major part del temps al discurs histèric, i per tant com aquest és el de la histèria pot quedar en molts moments castrat, per la “medusa” simbòlica que suposa l'amor de la mare.
I cal de tant en tant eixir-se'n d'aquest discurs trobant una dona, que tot i no ser la seua, és a dir, tot i ser una dona fora del matrimoni o de la creació d'una parella estable, amb totes les dificultats que aquest assoliment té per a un fadrí, aquesta dona pot ser una prostituta que faça desapegar algun temps al solter de la seua mare com a partenaire, per així fer-lo viatjar pels quatre, cinc o huit discursos humans i mantenir l'estabilitat psicològica de la persona en qüestió.
De totes les maneres l'amor o la relació de partenaire no amb una, sinó pel seu caràcter d'intercanvi capitalista “vàries prostitutes”, crea en l'individu en un primer contacte una permanència molt llarga al llarg del dia al discurs capitalista, el que pot portar canvis en la seua personalitat, no és el mateix una satisfacció onanista que pagar pels serveis d'una dona amb tot el què açò comporta, però sense obviar els perills d'ancorar-se a aquest discurs, pot servir-li per a desancorar-se momentàniament de sa mare i del tan molest discurs histèric, tot i que també necessari, per arribar a assolir el seu darrer desig, és a dir la preponderància en un discurs on se senta més còmode, que només la persona pot esbrinar amb un diàleg amb sí mateixa.
Recordem que a l'antiga Grècia i al Temple d'Afrodita hi havia més de mil vestals que es prostituïen i donaven els beneficis al temple, mentre que cada dona d'Atenes havia de prostituir-se si més no una vegada a la vida i donar els seus guanys també a aquest Temple d'Afrodita, la deessa de l'amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada