València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, d’agost 30, 2015

Quan no hi ha patró

Hui he estat espectador d'una baralla entre dues persones a ca meua després de rebre la trucada de la mare d'una d'elles, ha estat casualitat, o això vull creure, el cert és que he hagut de pegar un colp en la taula, que ha fet que els ànims s'anaren endegant a poc a poc.
Després he parlat amb la meua dona de l'excel·lència de la família tradicional, és cert, en una casa, com em deia, podien conviure vàries famílies; però, com és que ara no pot ser?
La resposta és clara, hi havia lloc al patró dins de l'empresa que suposava la família, a la persona que portava els diners a casa, que solia ser una només, no vull dir que ningú fóra un treballador, però sí que hui, en aquest món de profilaxi i de pseudo-bondats els drets dels barons o dels caps, el dret a la virilitat i al comandament dins de les famílies, ja siguen els caps hòmens o dones, ha estat esborrat, jo no sé les repercussions que tindrà el meu únic i suficient colp en la taula, però el que sí sé és que afortunadament no hi havia cap fill, que no tinc, ni cap advocat a l'habitació, sinó el meu gest simbòlic haguera passat per un insult i, per tant potser m'hagueren denunciat i, només el gest simbòlic de la denúncia haguera fet que jo altra vegada hauria vist impassible una baralla més grossa, perquè no m'hi haguera atrevit a aturar la situació, que ja començava a ser perillosa.
Afortunadament i gràcies a la meua mà esquerra no ha passat res de més gros, tot i que potser jo haguera pogut acabar com al boc expiatori d'uns altres bocs expiatoris en què es tractava a la conversa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada