València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, d’agost 20, 2015

Títol de "Mis Koiné". La globalització

Les llengües estan tan vives com els seus parlants, és cert que necessitem unes regles per a poder-nos comprendre o entendre, però han de ser regles bàsiques i basades en el contacte entre les persones i la seua identificació.
Jo entenc molt fàcilment l'occità, tot i no haver-lo estudiat o el castellà, o el català-valencià del poble del costat, o el de la ciutat més allunyada del meu domini lingüístic; ha estat possible aquest fet degut als normativitzadors? No i sí, és recomanable una koiné, que puga fer, que la gent per capil·laritat ideològica, afectiva, per coentor fins i tot, seguisca; com a llengua oficial. Però titllar de ruc o de xaró a una persona per dir "corbella" o "falç", és com donar un títol a un d'ells en contra de l'altre, per baixar millor que ningú les escales de ca seua i, el que és més xocant, voler que tot lo món les baixe d'igual manera.
La globalització està ja en marxa, els normativitzadors ens han fet pensar i creure que si en català-valencià diem "monyica" i no "canell", parlem malament, ens han fet creure que nosaltres no podem ser ni aspirar a esdevenir artífex de la nostra llengua i, ni tan sols de la Història, de la nostra història.
La globalització ha fet un món depressiu, amb la covardia del mirar: què volen que faça? Està bé o malament? A no pensar, actuar, parlar lliurement i el que és més greu, des del bressol, des de la llengua; que podríem, com els grans hòmens de la Història poder afaiçonar, modelar, ordenar, emprar o inventar.
Creieu que Cervantes no va valencianitzar el castellà? No el va modernitzar? Creieu que Ausiàs March no se'n va anar definitivament de l'occità?
Penseu-ho, penseu que la llibertat és el que fa de títol a uns hòmens que escriuen la Història i, si no podeu, no sabeu, o no voleu escriure-la, o ni tan sols la vostra història, sapieu que ací, a la ciutat de València hi ha un humil home que no vos pensa xicotets, tots, tot lo món pot fer la seua llengua i la seua vida, tothom pot ser gran. Malgrat la paranoica globalització.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada