València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, d’agost 03, 2015

Treball i amor

Des de l'òptica del discurs capitalista, que es distingeix per comprar el suposat objecte de desig i que finalment mercantilitza al subjecte, mil llocs de treball correspondrien a mil persones. És com si diguérem que mil mascles s'acoblaran amb mil femelles passe el que passe, les persones deixarien de ser-ho per a ser objectes de desig de l'ideal d'un subjecte aliè a elles i amo.
Si no recorde malament hi va haver un pla per a ajuntar homes i dones al poble de Plan fa alguns anys, que va suposar el desig d'un alcalde o amo en crear l'ideal i posar-lo a la pràctica de la repoblació de la ciutat en base a ajuntar amor i discurs capitalista, en l'amor i en el treball passen coses semblants, trobar un amor és un miracle (veure l'article “Breu resum de la dinàmica de l'amor” en aquest bloc) a l'igual que trobar una faena, i no ho podem mirar des de l'òptica científico-econòmica ni des del marxisme o discurs capitalista.
En trobar un treball i per arribar-hi l'individu ha de transgredir en una primera fase al Pare, a si mateix, igualment passava en trobar un amor, i després s'hi ha d'acoblar amb el seu gust i finalment emmotllar-se als companys, i a l'amo, suportar l'esforç i la rutina, a banda de fer entrar la seua tasca al nus personal de la seua realitat; si no s'acompleixen aquests requisits només pot ser factible a curt termini. 
Dir d'un aturat que no li agrada treballar per rebutjar un lloc de treball, no acceptar-lo o deixar-lo és com dir que un divorci només ho fa una puta o un marieta, és a dir té el valor d'un simple insult tendent a la humiliació, projectant els nostres odis, a més cal tenir ben clar que un pobre no és un delinqüent i reivindicar el dret a la peresa o a la solteria, malgrat el pensament únic que tant fomenta el discurs capitalista aliat amb l'universitari o de la ciència.
Ni “vagos y maleantes” ni fracassats, no existeixen aquests conceptes per a qui sap viure amb si mateix en harmonia, tot pensant que només un 20 % de la població dels països és capaç de viure com a treballador assalariat o depenent d'un salari.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada