València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, d’agost 07, 2015

Violència "masclista", "femellista" o simplement domèstica? Poder o sexualitat?

És el fal·lus posseït pel baró en una relació el que fa que la dona no reproduïsca amb el seu partenaire el rol que va tenir amb la seua mare.
Cert dia (jo eixia anys abans de conéixer la meua dona amb una xicota) vam tenir una baralla que va ser la primera i la darrera abans del nostre trencament. Ella venia de treballar i jo eixe mes estava de vacances, per la qual cosa em dedicava íntegrament a fer les faenes de la casa, en venir cansada i preocupada em va retraure amb crits una errada que jo havia comès en l'endreçament de la nostra llar.
Una volta calmada li vaig intentar explicar com era de semblant i arquetípic aquest comportament amb el dels maltractadors que venien borratxos i esbatussaven llurs dones, amb la diferència d'una educació (açò sí que cal canviar) del baró basada en el poder mal paït i allunyat del fal·lus.
Si les dones hagueren escoltat de llurs mares i pares que havien de portar la faldilla en la relació amb un home potser les paraules i escridassades hagueren esdevingut galtades.
Hui ja no s'ensenya en cap llar d'Occident que haja de ser el baró qui porte els pantalons, però sí què ha de posseir el fal·lus en la relació, dues coses tan diferents com la teoria de la relativitat d'Einstein i una carxofa.
En passar del discurs de l'amo a l'histèric o a l'inrevés es produeix un acoblament que pot venir precedit per un malentès o canvi de caràcter, jo en eixe moment estava en el discurs histèric i ella en el de l'amo, en trobar-nos i produir-se el canvi en ambdós es va crear l'arquetípic episodi de violència no masculina, no “masclista”, ni "femellista", sinó domèstica, que una ètica humanística ha d'intentar corregir, una ètica basada en el respecte a les dones, però també al baró, que ha de conviure amb un fal·lus proscrit, que no és sinònim de poder sinó de desig. Mentre s'afegisca més enveja del penis negant la sexualitat, fins i tot la sensualitat del baró hi haurà violència domèstica, serà el peixet que es mossega la cua, una errada que parteix de l'equiparació entre fal·lus i poder, falsa com a simple miratge, com a semblant.
I és cert que per cada cinquanta dones mortes a mans d'hòmens hi ha quaranta xiquets i hòmens morts a mans de les dones, fet amagat pels poders mediàtics, els motius, se m'acudeixen dialèctics, mentre l'Home s'identificava contra Déu, les dones ho feien contra l'Home, així el fi darrer del discurs histèric de les dones podria ser desemmascarar l'Home, potser ¿castrar-lo?, de fet és als països escandinaus, on ha estat prohibida fins i tot la prostitució, on hi ha més episodis per càpita d'aquest tipus de violència a tot Occident, i és que la realitat no és tan senzilla com els agradaria creure als conductistes, a la realitat li cal una vista d'ocell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada