València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de setembre 06, 2015

John Langshaw Austin, la paraula crea la cosa

Cada vegada estic més convençut de que no som la civilització primera i que hi ha hagut més i molt desenvolupades abans de la Prehistòria; ja a la Bíblia ens diuen al Gènesi: “...i en el principi fou el verb, i el verb es va fer carn i habità entre els hòmens...”, i més modernament J. L. Austin que argumenta que la paraula, tot allò que diguem i fins i tot pensem pot crear el junguià inconscient col·lectiu o el Gran Altre lacanià, que pot fabricar des d'una destrucció col·lectiva fins al major dels paradisos humans i ¿per què no divins?
Jo mai no em posicione amb l'”Ésser” de dir que crec en Déu, crec en què hi ha un món desconegut i sempre ignot, un món, allò real lacanià que junt amb allò imaginari i allò simbòlic conforma en la seua unió l'èxtasi diví, o la felicitat, que per cert sempre és passatgera i inestable, però possible, però m'he adonat que l'Home ha mimetitzat el seu final, que entre tots i amb molta voluntat hem d'intentar evitar, i ho evitarem,
Lyne McTaggart amb el seu llibre L'experiment de la intenció, ens diu des d'una postura científica, així que no és sospitosa d'un beatisme religiós ni res de semblant, ens parla de que la intenció i la paraula creen el que passarà, el que succeirà en un futur, a més si vos val vos diré que per a Jacques Lacan la veritat no és l'important d'un discurs sinó la seua intenció i, que la consciència no rau al cervell sinó al cos, fent-nos el propi cos amb la relació amb l'altre, així el cos ho és perquè existeix el llenguatge.
De fet Carl Gustav Jung va analitzar els somnis de mort i de catàstrofes premonitoris que abundaven abans de la Segona Guerra Mundial i malauradament hui, tot i que en menys quantitat, s'estan repetint, cosa que ens fa pensar en una llarga transició cap a quelcom diferent i millor.
L'oració de totes les religions servia, sempre vist des d'un punt de mira científic per a crear el miracle, la paraula repetida, païda, viscuda aconseguia allò que l'orador demanava, com en les velles tribus africanes amb els rituals amb tambors i danses repetitives.
Actualment a Espanya hi ha motius per a estar cabrejat, mosquejat, furiós, perquè la dictadura dels mercats ens ha abandonat, ha abandonat els ciutadans d'aquest país amb la connivència dels seus testaferros, els dos partits majoritaris i governants, però ja es parla d'una política de consens, jo vos demanaria que li donàrem una oportunitat, tot i que molts de nosaltres perdrem prompte la faena, i molts fins i tot la vida.
I parleu positivament, ja no vos dic amb Déu, si no vos considereu mal anomenats “creients” (doncs no cal “Ser” per a parlar amb Déu) ja sé que ho prendreu com els deliris d'un beat, però parleu amb allò que més voleu, a soles i positivament, i quan vos aneu a cabrejar i a soltar una maledicció penseu-vos-ho deu segons i recordeu el que jo acabe d'escriure. Potser entre tots ho aconseguirem, un món en Pau, llibertat i abundància.
És cert que en els moments de crisi ix el pesimisme, l'enveja del penis que mou la lluita de classes i la por, l'angoixa de castració que fa tornar a la Gran Autoritat, a les dictadures, però cal tenir ben present la màxima, que jo a partir d'ara faré meua de que a un Home li defineix la seua paraula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada