València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, de setembre 21, 2015

Un lloc al "mal", un lloc a l'enemic, un lloc al xicotet

Sun Tzu diu al llibre “L'art de la guerra” que és convenient deixar sempre al nostre enemic un lloc, perquè un gat tancat i acorralat pot ser molt més perillós i roí que un gat lliure, cal deixar una eixida al nostre enemic; açò val també per al xicotet o per al mal.
Si en una cosa es caracteritza la nova revolució, la de la Nova Era, la del III Any de Déu, Crist i Dionís, és que el mal no serà eliminat, no serà extirpat, no serà mort; el mal ha de conviure amb el bé i tenir el seu lloc, un lloc adient per a ell, potser les víctimes de tots els llocs em maleiran, aquest és un dimoni, diran, però jo sé que qualsevol acció, qualsevol pensament, sentiment o paraula depenen d'una lògica que la fan si no lícita, sí comprensible.
Ara ja s'està fent amb alguns escàndols que han mogut aquest país, l'ocultació d'aquesta mena d'espill narcisista que suposava la transparència absoluta, sempre hi ha hagut corrupció, sempre, el que passava era que un cert grau d'aquesta era tan necessària com opaca, en el tema català ho veiem també d'igual manera, els amos catalans sembla que s'estiguen donant més a la idea d'Espanya que a la de Països Catalans, que estiguen abandonant, els amos sempre són o del discurs de l'amo o del capitalista i, en el cas català eren d'ambdós, però d'ençà la Renaixença del discurs capitalista, sempre es decanten pels diners i; com dic, és necessari que aquests amos, com també els esclaus, tinguen una eixida, una eixida que pot passar per la normalitat de la llengua catalano-valenciana i la basca a llurs territoris naturals, no, no es pot anorrear un sentiment que seguirà eternament en el poble i aquest, no tenir un amo que el dirigisca o recolze.
Les plaques tectòniques d'amos i d'esclaus van fent la seua i hi ha vegades en què unes estan d'un lloc i altres vegades d'un altre, el que jo veig al tema català és una solució pactada, pactada entre amos i poble, amos de Castella i Catalunya i pobles d'ambdós o sengles països, doncs hi entrarien els pobles valencians i balears.
La solució no pot ser una altra que la plena popularització de la llengua catalano-valenciana i la basca, primerament, doncs no tinc opinió sobre el cas gallec o el cas lleonés o l'aragonés; que podria materialitzar-se en un canvi en la Constitució que primara legalment i constitucional aquestes llengües als mitjans de comunicació de la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Balears, com també a Navarra i País Basc; a banda de fer una autèntica immersió lingüística a sengles territoris, amb açò deixaríem de veure'ns com a enemics i amb el greuge comparatiu més gran que ha sofrit aquest país europeu a les darreres dues dècades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada