València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, d’octubre 25, 2015

Déu i consciència

Lletra Phi, el fàl·lus, amb la portada del llibre "Viatge de la ment a l'ànima"
Hui a un programa de ràdio li preguntaven a una experta en la malaltia de l'Alzheimer si es podia morir de la mateixa malaltia i la dona deia que sí, però no sabia ben bé com, deia que deixaven els malalts de menjar bé, i que queien per múltiples causes, fins i tot d'infeccions, però que tots hi morien, jo em vaig preguntar aleshores: si mengen malament, què no hi ha goters? I si hi ha infeccions, què no hi ha antibiòtics? No serà que morim quan ens ho creiem? Que consciència i vida són la mateixa cosa, com diuen els teòlegs? No serà que decidim la nostra realitat i amb ella la de l'altre en un miracle que va més enllà de la lògica? I amb un Déu, consciència universal o observador universal? No serà que cos i ment, cos i ànima són la mateixa consciència? No serà que la mort de la consciència provoca la mort per la substitució de l'ànima observadora i creadora segons Heisenberg i el principi d'incertitud? No serà que es pot ser conscient amb els peus, les cames, el fetge, el cos, el cervell, etc.? Que qualsevol part del nostre cos crea la consciència com a ens observador i creador per tant? Que es pot pensar amb els peus com deia Lacan? No serà que Déu, la consciència, es crea i es construeix a si mateixa observant-se i modelant-se? I a diferència de Spinoza és una consciència, una matèria infinita, millor dit, ignota, que no finita ni màquina absoluta?
Hi ha quelcom més que el determinisme, no vos heu preguntat mai per què en totes les cultures hi ha la figura d'un déu o si més no d'un amo sagrat? Han tingut referències dels succesos paranormals que pateixen els transplantats d'òrgans?
Popper, com bé apunta el meu amic Eduard, diu que la ciència no pot demostrar res, doncs en darrer terme ens refiem dels nostres sentits, tenim fe en ells, Austin que la paraula crea la cosa, Heisenberg que l'observador influeix en allò observat i potser ho crea, Lacan que no hi ha realitat objectiva, aquesta és un miracle, una contradicció paradoxal, el que passa és que estem dins d'un grapat de capes de ceba i en la darrera creiem ser esclaus de la realitat, del món, quan estem imbricats amb cada pedra, amb cada insecte, amb cada animal, amb cada món o planeta aliè, amb cada àtom, amb cada paraula, amb tota cosa existent, perquè tots som un, com diu la llei quàntica de l'entrellaçament, l'Un.
Ací us deixe quelcom per a pensar, només per a pensar, que no convèncer ni con-guanyar, jo he aprés a acceptar la realitat i sé que els missatges religiosos, quan s'enfronten porten a la guerra, per això intente, dins del possible, fer de l'espiritualitat quelcom personal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada