València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, d’octubre 25, 2015

Déu i els punts de recolzament com a arquetip universal

Va dir Galileu: Doneu-me un punt de recolzament i mouré el món. Certament la Història de l'Home ha tingut sempre a Déu present, per a viure amb ell, per a negar-lo, per a destruir-lo, per a obviar-lo, però sempre amb ell.
Hi ha dos factors segons Einstein que formen l'univers, en la seua equació següent E=m.c2; l'energia i la massa són la mateixa cosa, la primera, ens queda la segona, el temps, amb energia i temps es pot considerar que està format l'univers, però, com va sorgir l'univers del no-res? Segons Hawkins en el principi hi havia un gran forat negre on el temps no hi existia, amb la qual cosa la llei de causalitat estava totalment inoperant, i va produir-se el Big Bang, i d'eixe forat negre infinitesimal va crear-se tot l'univers, l'espai i la massa, va ser per tant un acte de franc.
Però veiem un altre tema: És tan fàcil o factible dir que Déu ha existit sempre com que la matèria ho ha fet sempre també, el que no podem dir és que del no-res s'haja produït l'energia i l'espai. Del no-res no es pot crear res, recordem Galileu, que necessitava un punt de recolzament per a moure el món, i eixe punt de recolzament són els sentits per a la ciència o el coneixement racional per a la filosofia o el racionalisme, Hume i Descartes, com dues figures, yin i yang de la nostra Història, allò infinit femení, no-tot femení i allò masculí o tot fàl·lic masculí, tot i que no tot acabaria ací sinó que entremig hi tindríem allò real lacanià, és a dir allò ignot, inefable, incomprensible, innomenable, inabastable, màgic i si volem anar més enllà dir que en la conjunció d'eixos tres camps hi residiria el Demiurg aristotèlic o Déu.
Primerament vos diré per a la defensa d'allò real lacanià o ignot, del que la ciència sempre ha tingut la intenció i l'esperança d'arrapar, d'arrapar-li certes lleis i veritats que sempre existirà com allò màgic, infinit, un exemple és la paradoxa de Zenó, en un segment qualsevol podem anar dividint per la meitat eternament i mai no acabem, mai. I en segon lloc la contradicció que hi suposa, el segment és finit en allò macro, i infinit en allò micro, tot el contrari que l'univers, al cap i a la fi la realitat és una contradicció paradoxal.
I quin és el primer axioma en que es basa el pare del mètode científic, Hume o el mateix mètode científic?, l'experiència, es basa en la fe en els nostres sentits, hem substituït a eixe Déu primer per un més mundà, els nostres sentits, en darrer terme jo sé, o potser no ho sé? Que no visc a Matrix sinó a una realitat lineal, o així la veig amb els meus ulls, cosa que passa a millor vida quan una malaltia mental obri el camp dels nostres sentits i creiem o veiem realitats abans ni tan sols somniades, que suposa que l'individu ¿malalt? no hi posa límits, el límit de la llibertat és la bogeria que diu Lacan.
El que vull dir-vos és que hem substituït a Déu per una realitat, el mètode científic, que depén de la fe que li posem en els nostres sentits i acomplim la màxima de Galileu i els seus punts de recolzament, que són un arquetip no només, pense jo, humans sinó universals, i si desempolsem el vell principi d'incertitud pel que posada en el laboratori una placa mare metàl·lica coberta per tres plaques perfectament acoblades se li aplica un feix de partícules veurem que en llevar-li el feix, els impactes són a la placa pel costat de les escletxes de cada subplaca, però si posem un observador mecànic el resultat és totalment diferent, els impactes estan repartits per tota la placa mare, el que ens diu una volta guardat l'instrumental al seu calaix, potser el del bestiari eclesial, si voleu, tenim que ha d'haver un observador que crea la cosa, un punt de recolzament arquetípic, diguem-li sentits, observador o Déu que ens fa que tot siga possible però amb un límit, sagrat o material, el punt de recolzament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada