València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, d’octubre 19, 2015

El món serà com voldrem


El principi d'incertitud o d'indeterminació de Heisenberg ens diu que és impossible determinar la velocitat i la situació d'un electró alhora, en certa manera, i en termes filosòfics que l'observador influeix en la cosa o en l'experiment, crea la cosa, allò observat.
Fa alguns mesos es va fer un experiment que va constatar la versemblança del principi. Es va posar una placa de metall quadrada i es va revestir de tres plaques també metàl·liques rectangulars que s'acoblaren perfectament deixant dos escletxes, òbviament; després d'exposar-les a una radiació d'electrons es va veure que s'havia fet un dibuix a les escletxes degut a l'exposició dels electrons, el fet no tindria res d'anormal sinó fóra perquè després de posar al costat i sense cap interacció un observador mecànic el resultat va ser totalment diferent, la placa base estava revestida per tota la seua superfície dels impactes dels electrons.
Davant d'aquest experiment em plantege: És l'observador qui crea la cosa? Llegint els versos de Borges a Ajedrez: “Qué dios detrás de dios la trama empieza, de polvo y tiempo y sueño y agonías?...”, ens adonem de la segona pregunta: Som el resultat d'una consciència observadora universal?
La carrera humana cap a la consciència va començar amb la substancialització clàssica de la realitat, és a dir, la realitat existeix tan si jo hi existisc com si no, més tard Descartes va explicar-nos el paradigma oposat, la realitat és segons jo la veig, van ser després els filòsofs de la contemporaneïtat que van dir que hi havia quelcom dins i quelcom fora de nosaltres que conformava la realitat.
Hui Lacan ens diu que la realitat és com una cinta de Möbius, un miracle, on tot és possible malgrat no ser-ho de possible, una contradicció paradoxal.
El principi de mort junt al de vida i l'amor mouen el món i en l'equilibri entre aquests tres àmbits és on raurà el món que volem, el món que voldrem. Sense deixar la possibilitat d'una consciència universal, còsmica que ho mou i crea tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada