València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, d’octubre 15, 2015

El rapte d'una Helena simbòlica, la guerra, l'autoritat


Jo opine, com en tantes altres qüestions, que hi ha tres registres per a tot allò existent, en el tema de l'autoritat també els hi ha; el del desig, el simbòlic lacanià, el Bhrama, el Pare, l'autoritat que es basa en ell depén del fal·lus, del Phi, d'allò simbòlic, hem vist persones en totes les èpoques que en una reunió tenen sempre la darrera paraula, malgrat no saber del tema en què es tracta, són les persones ames o del discurs de l'amo o del capitalista, el valor simbòlic d'aquest fal·lus, que és el penis (valor absolut d'alguna cosa en ells i sentida per ells) i la idea de la seua absència (No ser conscientment conscients de tenir-lo en aquest moment), el valor absolut o simbòlic del fal·lus no els el donen els diners o el poder, sinó en aquest cas un valor que naix de l'esperança, imbricada en la telepatia i en la fe en el que volen aconseguir i, que pel mateix motiu ho aconsegueixen.
L'altra és l'autoritat basada en el gaudi, el poder, allò imaginari lacanià, el Shiva, el Fill, és una autoritat basada en la por, pot tenir fal·lus o no qui l'exerceix en un moment o altre determinat, però el seu valor és la pistola que porta al damunt, que és el que fa que el seguim.
I la basada en l'amor, Visnú, l'Esperit Sant, és l'autoritat social o lingüística, o dit d'una altra manera, l'autoritat que dóna la llei ancestral, la del sentit comú, el menys comú dels sentits, aquesta autoritat és ferma i, sol anar acompanyada, en una societat justa de les altres dues, unes en forma de forces de seguretat i exèrcits i altres en forma de lleis i elits del discurs capitalista o del de l'amo.
La quarta forma d'autoritat és la democràtica, és una autoritat que la confereix la sospita, la vigilància, el desig o gaudi irrefrenable d'enveja del penis cap a l'amo, ja siga aquest capitalista o simplement amo, és una autoritat que es conforma per a formar lleis i, és el poble qui l'exerceix, en un desenvolupament dialèctic, al que han d'entrar en estats o sistemes democràtics o no les altres autoritats indefectiblement, doncs una sola d'elles és impossible, inestable, aquesta autoritat no canvia en res el resultat final, tot i canviar-lo, valga la contradicció, és la voluntat “per collons” no la voluntat nietzschiana, que seria el desig, és la disciplina del discurs de l'amo cap al feble, cap al dèbil, per anomenar-lo d'alguna manera, doncs la seua força rau en la seua fe, en la seua enveja del penis, front a l'angoixa de castració que dóna “colps” tangibles, aquesta és una violència sorda, però tan efectiva com la de l'amo.
En l'equilibri entre les quatre formes d'autoritat és on es troben els períodes més clars de la Història humana, de benestar general, on qualsevol persona, pertanyent les més hores del dia a un dels discursos relacionats amb l'autoritat, pot accedir a qualsevol altre o altra autoritat, aquesta premissa se sol donar en els moments de bonança en les democràcies o estats moderns de dret.
Hi ha sempre un grau d'amor en tota classe d'autoritat, com hi ha de l'altra en cada tipus d'elles, estan íntimament imbricades, cal poder ser capaç, si més no en la intenció, únic valor absolut (fugim del relativisme), de poder donar la vida, és l'Èdip simbòlic; no és el mateix apuntar amb una pistola, sabent que no vas a matar a l'enemic o que en un cas extrem no el mataràs, si és una persona freda ens ho pot endevinar, que amb la intenció final, en un mal cas de matar-lo i donar per això la teua llibertat i la teua vida amb les possibles represalies.
I ací entra el paradigma antic de la comunicació, el del “Banquet” de Plató, sempre un element yin, masculí, serà escoltat per un yang o femení, si aquest està com Metis, borratxo i en certa manera actua temeràriament; l'element femení o yang, Penia, li farà el fill al yin, Metis, en detriment de l'altre yin, la Prudència, Poro.
En el nou paradigma de la comunicació el quart element, que no ix al “Banquet” de Plató, tindrà la possibilitat de fer-li també un fill simbòlic a Metis, d'escoltar-lo i ser escoltada, sobretot, aquesta possibilitat la donarà, que ja l'està donant, la xarxa, que fomenta la telepatia i el que puga haver una relació entre Metis o el primer yin i el quart element o yang, en la distància o amb la discreció que pot donar una web de la xarxa i, que servirà per als moments de crisi sexual, o de crisi en tots els àmbits de la vida, actuant de fantasia eròtica, que renovarà, sense necessitat d'enganyar activament al nostre partenaire, el desig, el gaudi i l'amor en certs casos, cap al nostre partenaire.
I tot lo món hauria de saber que després de l'Apocalipsi que va suposar la II Guerra Mundial, una profecia no realitzada i ja passada, hauríem de saber que l'últim obstacle, el darrer botó per a què es produïsca una guerra és el “Rapte d'una simbòlica Helena”, com a Troia, algú que des del discurs de l'amo “rapte” per amor, rar, l'amor en aquest discurs i perillós, rapte a una Helena simbòlica del discurs histèric, estimada d'ell i per ell ja, i amant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada