València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, d’octubre 03, 2015

La Celestina, el narcisisme humà, l'hora de les disculpes

Potser en aquest article seré una mica pessimista, però diré que cada ésser humà està irremeiablement atrapat en si mateix, tant que no pot, per molt que ho vulga, sentir el que sent la seua parella, el seu company, amic, pare, mare o germà.
Hi ha un tipus d'hòmens que no tenen el que la psicologia oficial ha anomenat empatia, jo, de totes les maneres em considere molt empàtic, però hi ha una barrera que és impossible de traspassar, l'entesa absoluta, la comunicació total i, quan s'arriba o arribem al grau màxim i humà de la comunicació arriba el conflicte.
L'acte sexual no existeix i, comunicar-se és fer-ho, però mai traspassant la barrera del narcisisme primigeni, de la individualitat.
He de disculpar-me amb el món, jo, com tantes i tantes persones, si per voler que l'altre siga un reflex del que jo sóc, és el narcisisme primer, he ferit algú; tot i que sé que viure és ferir, parlar és jutjar, viure és ofendre.
És el narcisisme nat que ha portat tantes brutalitats, com obres beatífiques, és la Celestina de Rojas, és el nostre casamenter, tan abundant que gairebé allà on hi ha un home o dona benintencionat hi és, però és també la xenofòbia, l'homofòbia, el racisme brut, l'odi a allò diferent i en la seua arrel a allò femení, que ha portat tantes guerres.
Què seria de Cupid si no tinguera un narcisista en qui fer-se tangible, què seria de la Celestina, arquetip universal, del nostre casamenter; què seria del matrimoni i de la unió de dues persones per a formar una família, del tipus que siga, no seré jo qui rebente d'enveja o d'angoixa anatemitzant un o altre tipus de família, però malgrat tot, malgrat haver demanat disculpes al món, sempre deixaré el meu cos per a què Cupid hi entre, de tant en tant i cada primavera, per a fer tangible, mentre visca i puga donar-me a ell, el miracle de l'amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada