València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, d’octubre 07, 2015

La no-nació i el no-tot femení

El concepte de nació-estat va ser la culminació del tot fàl·lic masculí, de la concepció masculina i fàl·lica de la realitat, de l'economia de la castració, el Tot, eixa finitud, que com una il·lusió simbòlica ha optimitzat l'economia mundial ens ha dit prou, però l'ha optimitzada com una batedora que esmicola un porc per a treure-li tot el suc.
El futur estat del no-tot femení on les plusvàlues seran controlades, serà un sol estat mundial, hi haja o no hi haja estats amb les seues lleis; un o un xicotet grup, que dependrà del desenvolupament de la xarxa d'Internet.
L'alteritat és un concepte necessari per a tot ens, sistema, individu, com també, com no, per a una nació o nació-estat; per a una nació ho serà la llengua aliena, per a València l'alteritat és Madrid, per a una nació-estat el país polític del costat, per a Espanya ho seria França.
L'alteritat en aquest nou sistema ho seria la família, empresa o l'individu en darrera instància, no un estat, ni una nació-regió, ni una nació-estat, sinó que en un món globalitzat i alhora i contradictòriament desglobalitzat atòmicament ho seria l'individu, empresa o casa del costat, en una societat mundial atomitzada, cosa que la desglobalitzaria. I d'ací la importància de la diferència, les diferents llengües que aglutinarien certs grups xicotets, sent les grans llengües o nacions-estat on es trobaria la major resistència per a la creació del nou ordre mundial, tot i que seria, en el cas d'una mateixa llengua els parlars d'aquesta o les diferents particularitats individuals atiades per la xarxa.
Una mica, però fermament i a poc a poc hem de posar límits a les plusvàlues del discurs capitalista i als lideratges del de l'amo.
Jo no sé, perquè desconec profundament aquests dos discursos, si agafaran la bandera, la senyera de la revolució, tot i que aquesta és espontània, el que sí que sé és que tindran el seu lloc, com a lloc virtual, qui ho vulga, d'aquests discursos, la informàtica podrà fer rèpliques exactes de guerres i de lluites i, en el cas del discurs capitalista, a ambdós discursos els mou el gaudi, la fruïció, en el cas del discurs capitalista rèpliques dels mercats financers.
Un futur, el de la ciència que donarà per al gaudi a tots els discursos, en base a la seua revolució tecnològica en els camps de la psique humana i en tots els àmbits del coneixement. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada