València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, d’octubre 26, 2015

L'amor en l'amo i en el capitalista

Dels cinc discursos humans, el capitalista, el de l'amo, el de l'analista, l'histèric i l'universitari o de la ciència, hi ha dos que són del meu interés en quant a les diferències que ambdós tenen en la seua forma d'amor amb respecte a l'histèric, l'amor que normalment coneixem.
L'amor en l'amo és un amor en què el baró, en aquest cas, busca ser estimat, ser estimat per a poder manar a la seua dona o home i així poder portar la família, el gaudi o sexe és del tipus fàl·lic, però amb les connotacions del fetitxe, és a dir, la persona del discurs de l'amo o normòpata busca la bellesa del seu partenaire, ja siga aquesta física o d'algun altre tipus i, en moments de crisi és d'ús general, tot i que no necessàriament, que el mascle intente fer el salt a la seua dona o sentir gaudi per altra, tot i que sense violentar la seua i, depén de fer un colp d'efecte el que l'estimada torne, per a superar aquests moments de crisi, a estimar-los i així reviscolar la flama del gaudi,  en aquest amor apareix el compromís.
L'amor és un engany, és més, és donar allò que no es té a qui no ho necessita i no és..., amb els punts inclosos, per això l'amor de l'amo no és igual al de l'histèric, no és el que representa el paradigma de la comunicació i l'engany de Penia a Poro per a fer un fill, l'amor, a Metis, com diu Plató i Sòcrates al llibre “El banquet” del primer, cada amo és un món, però un amo ha de voler, per regla general, contactar amb una histèrica per a “enganyar-la”, ja hem dit que l'amor és un engany i, rebre d'aquesta el seu amor, l'amo li tornarà la seua protecció i direcció, a banda de tot el que suposa el sexe i la vida familiar.
L'amor del capitalista o de la persona del discurs capitalista o paranoica, no és un amor tampoc com el de l'histèric, anomenat dalt, sinó que la persona capitalista cerca “tenir” en possessió a una dona, un “florer”, que ha de ser regat dia a dia per a què aquesta s'enamore i l'estime, a l'igual que passava amb l'amor de la dona histèrica a l'amo. El capitalista ha de regalar, afalagar a la seua dona o home amb xicotets o grans regals o obsequis, per a què aquesta li seguisca amb el seu amor, si és la dona que l'ha buscat com a capitalista, és a dir, un partenaire adient, és en certa manera un objecte la seua dona, però no un objecte en la mesura filosòfica, sinó una persona mercantilitzada, apta per a donar el seu amor al seu baró o dona.
El sexe és igual que el de l'amo el fàl·lic, però també el fetitxe, buscant la bellesa de la dona, que en moments de crisi, el baró, ha de fer o un salt a la seua dona, per a eixir-se'n o donar un bon regal, que el faça un nou recargolament de la dona en el seu amor i així encendre el gaudi del baró.
En ambdós, si es tracta d'una dona l'amor és fetitxe i erotomaníac.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada