València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, d’octubre 11, 2015

L'amor en temps de crisi

Feia dos mesos que no cobrava de l'atur. Amb tres fills al meu càrrec i la pensió que li pagava a la meua ex em vaig haver de replantejar el meu currículum a la manera grega.
Em quedaven huit euros i mirant que no em reconegueren vaig anar a la recerca de faena fàcil a Sagunt, era la ciutat més allunyada de València on no hi havia possibilitat material de que el meu nou i ràpid ofici m'embrutara l'historial.
El bitllet d'anada i tornada costava sis euros, me'n vaig guardar dos per a prendre'm una cervesa i trempar l'esperit per si de cas, Déu no ho volguera, treia plaer amb l'ocupació.
Abans d'eixir em vaig col·locar dues mamelles de plàstic, antic joguet de la bruixa de la meua ex i el seu biquini. El carrer de Sant Vicent del barri vell de Sagunt seria la meua oficina.
Vaig passar una miqueta de vergonya amb el meu nou vestit, tot caminant pels estrets carrerons saguntins, però hi vaig arribar.
De bon començament es van aplegar curiosos per riure-se'n una mica, però jo pels meus tres fills faig l'impossible.
Les meues arrugues m'auguraven la fallida, però tot cofoi em trauria cent o dos-cents euros amb els quals donar les sopetes als voltors que a hores d'ara tenia allà a casa xuclant-me les postisses mamelles.
A tres quarts de quatre de la matinada em va venir un home de color que em va fer l'ullet, ja portava tres hores allà nu i sol, la gent ja s'havia avorrit de veure'm en escena.
Vam anar a un descampat i em va clavar un coltell pel que haguera calgut ser quatre vegades dona per a encaixar-lo, l'home fruïa amb delit i confonia els meus angoixosos panteixos amb l'arribada de la culminació del seu despreniment sexual. Ràpidament va acabar, gràcies a Déu. Les meues hemorroides lluitaven per conquerir nou espai fora del meu cos, i en acabat em vaig haver de netejar sang i foc amb un vell mocador. Però havia arribat l'hora de cobrar:
_Bo, xaval, són quaranta euros. Vaig dir-li fent el cor fort tot pujant-me les bragues del biquini.
_Vas de conya tio? Em va respondre.
_La meua tarifa són setanta. Què creus que és fàcil fer de xapero ací a Sagunt? Amb dos fills i una dona per alimentar?
_Vinga els calés fill de puta o et bade!
Vaig córrer als meus quaranta-cinc anys més que no ho havia fet en la meua vida i sort que encara no s'havia cordat els pantalons que li vaig poder traure uns metres d'avantatge per arribar a l'estació tot seguit, i sí, potser vos sorprendrà, però tot i la meua acció sexual tan proscrita per l'església, vaig tenir a Déu del meu costat, el metro m'esperava a l'andana per a eixir prest cap a la meua benvolguda ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada