València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, d’octubre 15, 2015

Qui se'n recorda ja del motor d'aigua?

                                                          
Pels anys setanta l'extremeny Arturo Estévez Varela va inventar un motor que funcionava amb aigua i un catalitzador, la patent la va cedir a l'estat espanyol per a que aquest fera funcionar vehicles a motor, motor d'aigua.
Però què passà per a què aquesta iniciativa quedara en l'oblit? Doncs interessos o millor, macro-interessos industrials, econòmics i, sobretot un canvi en la situació de la macroeconomia o les posicions geoestratègiques, que per un o altre motiu podrien desestabilitzar el ja desestabilitzat equilibri mundial.
Però ara que estem en un moment clau, jo diria que mig terminal en la biologia i ecologia del nostre sistema, perquè no fer-lo servir?
Hui hi ha hagut un debat a la primera de la televisió espanyola, jo diria castellana, ja em coneixeu i, s'ha parlat de que un 1 % dels cotxes són híbrids ací a Espanya i un 6 % a països com Finlandia amb tot d'ajuts estatals, però no ens equivoquem, l'energia elèctrica no embruta les nostres ciutats, però sí un altre lloc, el lloc on aquesta energia es produeix.
L'explicació més plausible, la biopolítica, és la següent, el discurs capitalista és suïcida-assassí simbòlic i mentre guanye diners és capaç de destruir al seu adversari, el que no arriba a comprendre, per les seues mires destructives, és que si acaba amb el planeta, aquest és un planeta finit, i molt poblat, jo diria que superpoblat, si mirem les taxes d'atur en els diferents països, doncs si acaba amb el planeta no hi haurà un lloc verge on amagar-se, ja siguem capitalistes, amos, histèrics, universitaris o analistes.
També m'ha colpit que no s'haja parlat ja del motor d'aigua, en una televisió que es pretén d'un estat civilitzat com Espanya.
Tan curta és la memòria de l'Ésser Humà, de l'Home, de l'home i de les dones, que no tenim més benzina i, no de la fòssil, sinó de la que prové de la nostra alimentació, per a dur-nos bé amb la nostra dona, tant més difícil arribar a un acord amb aquests dos discursos suïcides-assassins simbòlics, com el capitalista o el de l'amo, que no passen per un acte de força.
El que ja sàviament Karl Marx va anomenar lluita de classes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada