València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, d’octubre 07, 2015

Sota els peus de la satisfacció sempre hi ha una víctima encara calenta

Fa uns dies vaig llegir un article sobre la mort digna i l'eutanàsia, estava escrit per un company blocaire de la xarxa i, no vaig poder donar-li una opinió, no m'hi vaig poder adscriure a un sí o a un no.
Igual que en el cas de l'eutanàsia, tampoc no opine sobre el tema de l'avortament; s'ha de reivindicar el fet de no tenir opinió i, que açò és una postura o posició tan lloable com tenir-ne; hem de reivindicar que el no-tot és la Nova Era, posar-se límits i no fer, com els polítics de bar, que llancen, des del seu gotet de vi negre, els canons a l'uníson, contra el creat o real enemic.
En dos temes tan controvertits com l'avortament i l'eutanàsia podem dir no; com no vaig jo a comprendre a una parella en el moment de l'encontre sexual, quan es lleven ràpidament i passional la roba, que no pensen en el futur fill? Com no vaig a comprendre que cal, per una altra banda, fer-se'n responsables de cada acte? Com no vaig a veure les connotacions que la mort d'una persona pot tenir en l'Inconscient col·lectiu?
Igual que als meus cinquanta-un anys no puc pretendre ja, així és la vida, treballar com a obrer de la construcció o anar a un gimnàs per fer músculs, tampoc no estic capacitat per a tallar l'abadejo en cap d'aquests dos temes.
En l'un per un femení, en el saber-se incomplet i reivindicar-ho, entre altres coses, raurà la nova revolució simbòlica, la Nova Era, front a la totalitat, front a la llei feta per a tot lo món; una Nova Era, la del no-tot, que primarà el “lloc” a les individualitats, gràcies a la xarxa i el legislarà, legislarà la incompletud de l'Ésser Humà, de l'Home i la seua tolerància.
Una revolució que donarà i ja dóna lloc al “mal”, a la insatisfacció humana, doncs només hi ha un home necrosat i rígidament satisfet si té una víctima, encara calenta, als seus peus.
En aquesta revolució deixarem lloc a tot lo món, tot sabent que no la mamprén una elit sinó tots els hòmens i dones de la Terra, en un desenllaç inconscient, que ha arribat com la darrera peça d'un trencaclosques, però sempre oberta a més fitxes i peces.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada