València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, d’octubre 10, 2015

Un dia qualsevol en la vida de 100001101000111, home cienciocràtic

Som a l'any 2055 del nostre senyor Cantor, pare de la matemàtica perfecta i pare de tots els habitants de la Terra, afortunadament per a aquesta espècie tots els homes del món es comuniquen sense dificultat amb la nova llengua, el llenguatge binari, tot i que hi ha alguns grups de dissidents amplament buscats i delatats que fan servir el soroll bàsic-primitiu.
Es lleva de bon matí després de huit hores exactes de descans, obri la seua nevera ordinador i en una hora planifica totes les tasques alimentàries del dia, les seues píndoles de vitamina, A, B, C, D, E, etc., proteïnes i hidrats de carboni, es vesteix en deu minuts i en els cinquanta restants va al seu consultori mèdic per a injectar-se la vacuna contra la postceliomaniosi, nova malaltia que ha contret en eixir un dia com a viatge de vacances al camp i entossudir-se en agafar fulles d'herba, el trenta per cent dels estiuejants la contreuen, pertany a la branca de les obsessions.
En l'hora següent entra al Mercadona i compra els aliments per tota la setmana, redinutinol forte, esteptomicus virolae, etc., productes indispensables pel seu funcionament diari. Hui com a inconvenient però alhora gaudi ha de comprar un nou rellotge diatrònic-molecular durant les dues hores següents, un rellotge exacte i apte per a allargar el dia en l'espai temps tot el que el cos aguante i les faenes de llur ètica i higiene científica li ho demane, en les nou hores següents va a treballar, ho fa a un restaurant de sensacions estètic-visuals, un lloc on es programa a l'hora de la píndola-dinar unes sessions de sentiments virtuals.
En eixir de la faena veu un home que fuma un paper amb fulles seques de brossa, i ha de delatar-lo i demanar l'ajut dels transeünts que indignats el condueixen a la gendarmeria per a pagar amb la seua llibertat de per vida el seu crim a Cantor, açò li porta tres hores.
En arribar a casa fa el repàs de la lliçó de ciència bàsica als seus xicotets fills que va tenir amb la seua dona, pel mètode de la clonació i com se n'adona de que ha consumit les vint-i-quatre hores del dia va diligentment al dispensari espai-temps del barri per a comprar deu hores més, dos les dedicarà a fer gimnàstica i a oxigenar químicament tot el seu menjar dietètic. Una volta acabat se'n va a dormir i ho farà plàcidament tot i que a sovint té malsons de revolta que es repeteixen periòdicament, però ja l'estan mirant neurometges i bioquímics per tractar de llevar-los-els.
En acabat passa un estirat any i té el seu dia de vacances, ara ja no patirà més brots de postceliomaniosi, ara n'agafarà de pedres.

2 comentaris:

  1. Sort que cada mania sembla que tindrà els científics corresponents, ben evolucionats, per atendre-la anmb satisfacció.
    Gràcies, Vicent.

    ResponElimina
  2. Tu, Olga, si Déu vol, en la teua llarga vida que t'espera, te n'has d'adonar que hi ha quelcom més que la ciència, que també és necessària, és la part del yin, però, torna'm a creure, també hi és el yang.

    Una forta abraçada i gràcies a tu, de veres, gràcies a tu.

    Vicent

    ResponElimina