València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de novembre 22, 2015

Dels idealistes, l'inconscient, mesura de totes les coses

“En veritat, un monstre és el poder d'eixe alabar i censurar. Digues, germà meu, qui em domina eixe monstre? Digues, qui posa cadenes a les mil cues d'eixe animal? Mil metes hi ha hagut fins ara, doncs mil pobles hi ha hagut. Només falta la cadena que lligue les mil cues, falta l'única meta. Encara no té la humanitat cap meta.
Però digueu-me, germans: Si a la humanitat li falta encara la meta, no falta encara també – ella mateixa -”
Així parlà Zaratustra
És un fragment del llibre “Així parlà Zaratustra” i del capítol “De les mil metes i de l'única meta”; en ell Nietzsche vol dir-nos que cada poble s'identifica contra el poble veí, cada persona contra el seu amic o enemic i, que l'Home, “mensch” en alemany, és el “mensuratio” llatí, si sabem la importància de les metonímies ho comprendrem millor; aquell qui crea en l'acte de jutjar, de fet no pot haver-hi un ésser “no jutge” d'un altre ésser i, és la bèstia jutge que tots portem dins qui fa tasca, el món com el coneixem, l'Home amb la seua voluntat de viure, el desig, jutja i crea i, és l'inconscient col·lectiu o el Gran Altre, qui en connexió íntima amb cadascun de nosaltres ens permet fer servir el deliri socialitzat que suposa el llenguatge, com tota l'obra humana, com un deliri d'identificacions, amors, desitjos, lluites i bregues.
Quan ens entossudim en fer encabir el nostre ideal més enllà del que el sentit comú ens diu, el nostre Jo, que no és altra cosa que la fe en la col·lectivitat o inconscient col·lectiu i, ens empenyorem en no escoltar eixes paraules que venen del nostre Jo, que no és nostre, és quan ens oblidem que primerament sentim, després actuem i finalment pensem, que fem pagar el sou del nostre ideal a les nostres víctimes, sí, ens fem botxins d'éssers innocents, si es pot ser innocent de l'ideal, fins i tot arribant a l'anihilament físic. Diuen els camperols de l'Horta, tot parlant dels idealistes, que si a un ruc li poses una safanòria al jou de la parella t'omple el camp de cavallons, tot i que se'n duga al llaurador al darrere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada