València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, de novembre 07, 2015

Productes cosmètics

Vos sorprendrà enormement el conte següent i el desenllaç al que podem arribar si volem canviar el curs de la natura, i sobretot la gran efectivitat, si em creieu, dels productes cosmètics.
La veritat és que tot lo món ha desitjat des de sempre ésser tothora jove, no morir mai, tot i que si no morírem la vida se’ns faria insuportable, doncs heus ací el que la natura inventa per evitar el tedi de la immortalitat:
Tot va començar fa un any, un amic meu, Jordi, treballava i regentava un laboratori de productes cosmètics, era un intel·lectual de la química, un enginyer químic, tenia la il·lusió de portar el seu pare, un home ja major, a veure les instal·lacions de la seua fàbrica, era la casa Wiswoth, ell que era valencià, havia triat el nom treient-se’l de la màniga, perquè semblara un nom bonic, glamourós i sobretot comercial, pertanyia a la coenta burgesia valenciana.
El pare que tenia noranta-dos anys va ser pujat al seu cotxe després de llargs escorços, va deixar el seu bastonet al seient del darrere i allà van anar tots dos.
En entrar per la porta de la fàbrica, al pare, que ja tenia els sentits olfactius una mica atrofiats li va semblar que aquella olor a semen de balena, a bava de caragol, i a altres productes vivificadors el marejaven, així a la mitja hora li va entrar una mica d’angúnia.
-Pobre home- va pensar el seu fill, que amb tota la seua generositat cap a son pare, li anava mostrant els grans barrils de greixosos elixirs, però el iaio que no controlava els seus passos va relliscar en un moment de despiste i de cop i volta va caure de cul al barril de la “Blue essence”, un producte que rejovenia la pell de qui tenia la sort de tractar-s’hi.
La visita va acabar, pare i fill una volta finida la jornada laboral van marxar cap a llur casa amb cotxe i amb les mateixes dificultats per a pujar-hi.
Una volta el van dutxar, el pare es va gitar i va dormir tota una nit, d’un sol colp, allò havia estat un somni, feia molt de temps que no dormia igual, ho va atribuir a la llarga caminada i al dia tan mogut.
Va passar una curta setmana i el pare estava més actiu, més viu, ja no tenia la tensió pels núvols, com havia estat fins aleshores des dels vuitanta, en passar un mes les arrugues se li estaven esborrant, i no cal dir que als tres mesos el pare havia rejovenit si més no quinze anys. Allò era un miracle, al quart mes d’ençà la caiguda ja era un home ben plantat i es va apuntar a un club de petanca, i un mes després a un d’atletisme.
Cada vegada el pare de Jordi estava mes jove, i es va anar preocupant, es preguntava fins on arribaria la seua joventut, però com tot anava bé no va visitar els metges, en dos mesos va esdevenir un nadó de tres, i poc més tard un nounat, el Jordi, ja mosquejat, va llançar la fórmula de la ”Blue essence” i tot el producte sense donar part a les autoritats, el seu iaio anava directe cap al no-res.
Finalment per evitar escàndols va ser sepultat a la tassa del vàter de casa, hi cabia de ben segur, ja només era una massa informe de semen i líquid seminal, el sepeli es va fer en el silenci de llur comú amb els plors continguts del seu fill, algun nét i tota la família que va ser comminada pel Jordi a guardar el secret.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada