València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de novembre 13, 2015

Proscripció del baró en la cienciocràcia. L'estat científico-capitalista

Aquest matí* la meua dona ha rebut una trucada de la policia, des de la secció de protecció a les dones; feia tres dies havia anat al metge, al comissari del sistema, amb un xicotet dolor a l'esquena, la cosa va ser diagnosticada com una enganxada muscular, afortunadament per a mi açò només m'ha passat per primera vegada i la policia en sentir la veu joiosa de la meua dona al telèfon s'ha disculpat, però ací està l'espasa de Damocles sobre el meu cap, el cap de tot baró, col·laborador o crític amb la cienciocràcia.
Jo no maltracte les dones! No he fet mai ni psicològicament ni física mal a cap dona! Senyors, fins on hem arribat! I ja són moltes les queixes que d'un any ençà estic vessant sobre aquesta pobra plataforma, tan rica de vegades com a eina de poder; Jo estime la meua dona! Jo no concep la violència! És tan difícil d'entendre!
Les dones han creat la "Dona", el que simbòlicament Nietzsche va batejar amb l'Anticrist, en identificar-se contra el baró, abans i ara, sempre, seguiran sent les dones, la dona no existeix, existeixen les dones, una per una, tan bonica és la individualitat i la feminitat de la que naix, com odiada per aquest estat que castiga la mateixa feminitat i de retruc al baró i la individualitat, la llibertat, l'un per un femení, el no-tot femení sota la creació de la “Dona” com a caricatura del tot masculí o la basta idea del cafè per a tothom masculí que ja és hora de desterrar, els generalismes que valen per tothom, típic d'allò masculí.
Les pitjors profecies com ara “Minority report” o pitjors, perquè en aquest cas no ha hagut ni la intenció, ha estat una mera entelèquia, de la ciència ficció s'estan acomplint, quan jo admire profundament els poetes i la literatura no és per la bellesa dels seus cants, que també, ni per les descripcions acurades de personatges i situacions sinó perquè la poesia, la literatura s'avança en mil·lenaris al que després arribarà a ser la Història.
El passat, el present i el futur no són sinó sengles entelèquies i, això ho saben, ho sabem molt bé els pacífics, educats i cultes alhora que humils poetes, tot i que també sabem reaccionar quan se'ns toquen els collons, senyor amo, senyor ciència, senyor capital!

*El trist succés em va passar fa ja més de dos anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada