València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de novembre 15, 2015

Què s'amaga darrere de la violència religiosa?

Molts conversos musulmans o soldats de l'autoanomenat Exèrcit Islàmic ens diuen que no són acceptats ni al seus països d'origen ni als que pretenen pertànyer, això junt al principal motiu d'aquesta barbàrie, que no és més que l'angoixa, fa que puguen, persones que fins al dia anterior se'ls veia “normals”, puguen matar indiscriminadament i fins i tot morir.
Els sistemes, ens, individus recolzem la nostra estabilitat en tres registres; el polític, l'econòmic i el lingüístic o religiós; aquest darrer és tan important com els altres dos, van per separat, però si un fa fallida cauen tots els altres.
La caiguda de la figura paterna a Occident s'està o ha estat covant-se cent anys ençà, la societat o societats occidentals han patit odis, enveges del penis i sobretot angoixes de castració, que són les que materialitzen la violència, açò ha passat degut a la caiguda de l'entranyabilitat de la família, i als països musulmans aquesta caiguda s'ha produït deu anys ençà, amb el que aquesta velocitat ha comportat d'angoixa afegida, mireu, imagineu un pare o mare de família musulmà que veu que els seus fills fan l'amor amb normalitat amb els seus nuvis o núvies, compren preservatius, veuen un món alié a la seua tradició, s'abandona el culte, etcètera, aleshores ix en els barons un sentiment d'angoixa de castració que atia l'enveja del penis de llurs dones i, aquesta enveja atia l'angoixa dels barons, fent un bucle que no fa més que de catalitzador de la violència.
I, quina és la benzina d'aquesta violència? Bàsicament una volta la caiguda de la figura paterna s'està fent palesa, és la sensualitat humana, aquesta violència es nodreix de la sensualitat per a gaudir; el gaudi sexual és l'instint de mort de l'ésser humà, la prova la tenim en què als jòvens conversos i nadius musulmans se'ls ven que si maten a un infidel tindran un grapat de dones belles i verges al Cel, que la mort violenta no és més que la picada d'una vespa i, que estem a la fi de la Història, la qual cosa la cerquen com a símptoma del Thanatos, instint de mort o gaudi sexual i, que tot musulmà, en una crida fal·laç, ha de ser un soldat que mate impurs.
Un jove, normalment fadrí i, no només baró, sinó també dona, busca gaudir en una identificació infinita amb l'ideal, cerca una parella jove i la felicitat eterna, que en no aconseguir li fa viatjar a països en conflicte per a matar i morir.
És el romanticisme barrejat d'angoixa de castració i d'enveja del penis, el mateix que va provocar la II Guerra Mundial i aquesta guerra, si va tenir un sentit va ser vacunar contra qualsevol altra guerra i contra la barbàrie.
Les solucions que se m'acudeixen van en el sentit de nuar el nus de la Història, creixement econòmic o bondat econòmica, llibertat, manteniment del principi d'autoritat que encara hi quede, polítiques d'integració a les cultures dels països o regions acollidores i malauradament vigilància, no hi ha una altra solució que no passe per la vigilància, que no per la guerra, tot i que aquesta vigilància puga comportar molèsties per a exercir la llibertat, sempre necessària.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada