València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, de desembre 14, 2015

Cal un sacrifici per a fer lícita una boda?

Dins de poc es casarà el meu cunyat, un home que sol estar al discurs capitalista la major part del temps, aquest discurs gaudeix de la creació de les plusvàlues i del poder que els diners porten; de fet és el discurs que ha pres el paper de l'Anticrist al segle XX i el que fa material el que només és símbol, l'Esperit Sant, els diners.
El meu cunyat és una persona a qui dec molt, ell em posa en la terra darrerament, em posa els obstacles que he de superar per a guanyar-me a la meua dona, la meua vida i el dret a la pau, a banda de fer-me créixer intel·lectualment, espiritualment i vital.
Però hui m'ha posat una prova molt difícil, en veritat m'ha posat en un veritable dilema, jo tinc com a símptoma, com a ens vital el català-valencià i el fumar i, sa mare, la meua sogra, ni entén català-valencià ni accepta el fum i, tenim abans de les seues noces les reunions familiars de Nadal i de Nit Bona. Com m'ho faré? Si ell ha posat aquesta condició per a fer lícita la seua boda amb el meu sacrifici?
Hui li he exposat el dilema del tren, si un tren va a molta velocitat i sense frens per una via en la que hi ha quaranta persones i per la del costat només n'hi ha una, és lícit canviar el tren de via? Alexandre ho faria, trencaria el nus gordià amb la seua espasa, però hi ha cap altra manera de deslligar el nus gordià, una tercera o una quarta manera? Potser la solució és no fer-se controlador de vies de tren, jo com a persona vàlida sé que la mort i la vida són dues companyes inseparables, però espere amb fe viure uns quants anyets més. 
I he arribat a la conclusió per a deslligar-lo que ha calgut un calfred seguit d'un persignar-se i després fer aquest escrit; a més sabent que el discurs capitalista no entén del símbol, però el pot aprendre i alhora funcionar, doncs la reacció al seu engany ja està feta, ja està el sacrifici exorcitzat i tots tindrem, si Déu vol, el nostre fruit, el meu el seu benestar i la nostra vida, que passa per una tranquil·la boda i un feliç matrimoni.
I saber que el fal·lus de les persones del discurs capitalista rau en crear i solucionar problemes, millor, naix en el moment de la seua solució, fins un altre problema, no hi ha solucions finals ni societats celestials comunistes.

7 comentaris:

  1. Ets genial, sempre genial, estimat amic Vicent!

    ResponElimina
  2. Gràcies Isabel, la veritat és que tots ens complementem, i no cal mirar la vida des del costat fosc, com, en aquest cas un engany digne d'una mala persona, sinó com el que és, el seu tarannà, tan digne com el meu o un altre qualsevol.

    Una abraçada i un fort petó a tota la teua família.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  3. The contestat per correu, a veure si t'arriba.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure una vida coindicionada gairebé ho fem tots, també els que es diuen lliures: la nit i el dia ja condicionen. Però que al damunt hi dipositem les pròpies condicions punyeteres, mortifica el personal. Ja explicaràs com s'acaben les vostres festes, que desitjo confortables sobretot.

      Elimina
    2. Això espere jo, Olga, amb l'ajut de Déu i de tots els Sants, jo espere que les noces del meu cunyat no siguen roïnes i que tots fruïsquen amb l'únic que hauríem sempre de gaudir amb la boda mateixa.

      Gràcies pels teus bons desitjos.

      Vicent

      Elimina