València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, de desembre 23, 2015

Del cristianisme a la teoria Queer, passant pel capitalisme

No ha estat casualitat que una volta instaurat i consolidat el cristianisme el desig, i amb ell el desig sexual va ser anatemitzat, el bon moment del desig sexual i del desig pròpiament dit va ser l'època clàssica i el principi de l'Era cristiana, però una vegada vam consolidar-nos en el cristianisme i en ser proscrit el desig, es va entronitzar l'objecte de desig i amb ell va aparéixer l'amor erotomaníac en el baró, l'amor femení, esperar una mirada, estar bells i forts per al seu partenaire, amb la qual cosa va aparéixer una incipient idea d'homosexualitat i, no estic dient que no hi haguera hòmens i dones en totes les èpoques anteriors que no sentiren desig, amor i gaudi per les persones del seu mateix sexe, tots tenim en més o menys grau aquests sentiments en el preconscient i, els més recalcitrants en l'inconscient més fosc.
I és en l'acte de l'escolta que ens castrem, ho podem fer naturalment en l'ocàs del concepte heideggerià, és a dir, en un moment de crisi periòdica, tot i que hi ha persones que no poden o no saben escoltar, amb poca empatia, que per estar perennement en els discursos de l'amo o del capitalista (el baró només pot fer l'amor amb una dona des d'un d'aquests discursos) i, quan perden el fal·lus provoquen una guerra o perden tot el seu imperi econòmic.
Cap al final del segle XIX naix Marx i la literaturització de les “classes”, amb la qual cosa el sentiment cap al mateix sexe “pren nom”: Homosexualitat, la presó de la identitat; és aleshores que es crea i, deixa de funcionar la pansexualitat que havia regit Occident fins aleshores.
Les persones ja “homo” s'identifiquen amb una relació de gaudi amb el significant “homo” i, açò conforma la seua “homosexualitat” excloent a altres formes de gaudi, tenint els cànons estètics en gran estima, “le style c'est l'homme même” que va dir Buffon.
Però malgrat els esforços per alliberar-se lluitant contra el baró i el seu símbol, el fal·lus, se n'adonen de que és el peixet que es mossega la cua, entren en un procés histèric que afortunadament i darrerament ha fet nàixer una solució, la Solució, doncs és concorde al desenvolupament dialèctic o deconstructiu de la Història, la teoria Queer; aquesta teoria ens diu que no hi ha hòmens ni dones, sinó persones, amb el que ja exposava Freud amb la pansexualitat, el problema és el significant, caldrà obviar els noms pansexualitat i Queer? Ja ho veurem, potser en comprendre bé la Història aquests significants seran innocus.
I entre Marx, Freud i el cristianisme va desenvolupar-se fins a les seues darreres conseqüències el capitalisme, estem en la transició a la teoria Queer, en la transició al resultat d'aquesta teoria, amb la mercantilització del subjecte que ha creat el capitalisme i degut a aquella aparició de l'”amor” a l'objecte més que al subjecte de desig, en la darrera fase del capitalisme, el capitalisme financer, fins i tot amb la auto-consumpció, operacions d'estètica, transplantament d'òrgans, venda d'òrgans, etcètera.
Donarà temps a sobreviure a Gaia abans que el xarop de la teoria Queer faça els seus resultats? Jo espere que sí, tot és qüestió de fe, som un acte de fe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada