València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de desembre 08, 2015

Dos tipus bàsics d'intel·ligència

Segons en quin discurs estiguem serà la nostra relació de desig amb el saber, els individus que solen estar al discurs histèric tenen una relació de desig amb el saber directa, saber els proporciona gaudi, és la seua meta, per això són els qui nodreixen el tipus de persones que escriuen, que fan poesia, carreres i activitats basades en el coneixement de l'ésser humà, el món, la ciència i les arts.
Mentre que hi ha un altre tipus de persones o d'intel·ligència que busca més prompte els beneficis abans que el que un possible ens “saber” els puga donar, són els individus que no tenen eixa relació desig-saber directa i necessiten comprar el saber d'un altre en el discurs histèric, universitari o de l'analista si són al discurs capitalista, o dirigir a un altre per traure profit del seu saber si estan al de l'amo.
És per això que el món funciona, que el saber dels individus que són al discurs histèric, universitari o de l'analista és comprat o fa servei a persones del discurs de l'amo i del capitalista per així crear els bens de consum, l'avenç en medicina, la simple presència amorosa del saber, etc. Que nodrirà la societat, tant en la seua espiritualitat com en la vessant capitalista o social.
Així podem dir que hi ha dos tipus d'intel·ligència, la que es basa en el saber individual, d'una sola persona, el savi, el vell, el professor, el pensador, etc. I la que es basa en els resultats, en servir-se d'un d'aquests per a fer el que se sol anomenar “carrera”, un exemple pot ser el polític, el capitalista, l'home del món dels negocis o finances o el simple cap en la nostra faena.
Ambdós tipus d'intel·ligència, la pràctica i la contemplativa s'uneixen i es complementen per a fer d'aquesta la meravella que suposa el coneixement humà, la consciència humana.

4 comentaris:

  1. Hola Vicent, t'he deixat un comentari en el altra bloc, i ara acabo de veure que encara que un xic tard has passat pel post que jo et deia que et trobava a faltar, m'agraden els teus comentaris i quan parles de la teva família mes, el que has posat ara trobo que es el millor que s'ha de fer unir les famílies i deixar si es que n'hi han les petites disputes , hem de gaudir dels nostres, i son aquests moments els que ens portarem, no els diners, ni res que tinguem . Suposo que em faig gran i ara que per estudis he tingut un fill fora mol lluny i torna ara aquest mes, veig que la família es lo mes important, cuida-la i fins el proper post, que encara faré algun altra encara que sigui per felicitar a tots els amics bloggers.

    ResponElimina
  2. Sí, Julia, hi ha d'haver gent de tot tipus, però en el que coincideix gairebé tot lo món és que la família és d'allò més important, si no el més important, els diners si no són els necessaris per a viure no valen per a res més, tot i que hi ha persones que gaudeixen fent-los, sinó el món no funcionaria, però en certa manera eixa forma de plantejar el món ha fracassat, hem de tornar a allò entranyable.

    Gràcies, Julia, espere que passes molts anys pel meu bloc i que jo el tinga molt de temps.
    Una abraçada des de Russafa.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Hola Vicent, t'he deixat un comentari en el altra bloc, i ara acabo de veure que encara que un xic tard has passat pel post que jo et deia que et trobava a faltar, m'agraden els teus comentaris i quan parles de la teva família mes, el que has posat ara trobo que es el millor que s'ha de fer unir les famílies i deixar si es que n'hi han les petites disputes , hem de gaudir dels nostres, i son aquests moments els que ens portarem, no els diners, ni res que tinguem . Suposo que em faig gran i ara que per estudis he tingut un fill fora mol lluny i torna ara aquest mes, veig que la família es lo mes important, cuida-la i fins el proper post, que encara faré algun altra encara que sigui per felicitar a tots els amics bloggers.

    ResponElimina
  4. Sí, ara t'he comprés, ja he passat, el que passa és que no t'havia comprés.

    Una abraçada.

    Vicent

    ResponElimina