València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, de gener 13, 2016

Educació, democratització i institucionalització dels períodes iniciàtics

Jenofont va ser deixeble de Sòcrates i alhora mercenari, soldat; hui amb l'elitització de la intel·lectualitat, que pensa que sent diferent a la major part d'hòmens, açò sembla un acudit, però no ha estat més que una moda el fet de la separació entre yin i yang, cos i ànima, entre intel·lectualitat i acció.
Es pot fer que un xiquet no patisca? No. L'Home ha intentat d'ençà temps immemorials institucionalitzar i democratitzar tots els sentiments humans, des de la Pasqua al Ramadà, per a fer passar moments de crisi en tots els aspectes de la vida humana, crisis periòdiques i normalment anuals, que poden tenir o tenen, de ben segur un aspecte diví i, que han arribat a la mateixa educació.
Què és o en què es basa la nostra educació? És un intent d'institucionalitzar els rituals d'iniciació, els períodes o camins iniciàtics. I què són aquests períodes iniciàtics? Són períodes a la vida on les persones han de trobar-se amb el “mal” per a poder aprendre el bé i per a poder dur-se en la vida amb les majors garanties; els grecs tenien el Temple d'Asclepi, on el futur savi o filòsof havia de passar per grans períodes de patiment, de vegades extrems, com ara xicotetes gàbies on es jeia a l'alumne al costat de serps i altres animals perillosos, per a què aquest, si aconseguia sobreviure, fregant la mort, poguera desenvolupar-se de la manera més sàvia, valenta i vàlida.
Però són lògics els actuals sistemes educatius? En què pares i professors posen un llit de coixins, no obstant amb la manca de sexe i d'esperança a l'alumnat? Penseu que el filòsof, per a ser-ho, ha de perdre en un moment donat l'esperança, el fal·lus; però en la nostra educació se'ns obvia l'espiritualitat en vistes a un utilitarisme científic que ens allunya per sempre més de l'esperança, ja no tenim esperança, el fal·lus esperat del vell professor, que ens educa per a ser objectes, objectes d'una maquinària sense ànima.
I com a tal pot matar literalment a l'alumne, abocant-lo a ser un ésser solitari i malalt o pitjor encara un producte per al consum dels altres i de si mateix, però és potser o són potser les malalties mentals la nova ritualitat? El nou camí iniciàtic del que si ens eixim serem més forts, més savis?
Jo crec que sí, la mercantilització del subjecte ha estat un període històric per a què es produïra la revolució industrial, primerament i, després la tecnològica i la informàtica i amb aquestes el canvi de paradigma en la comunicació (Veure en aquest bloc l'article “Ja ha canviat el paradigma de la comunicació) que ha portat l'entrada a la Nova Era, on gairebé estem ja en el IV Any de Déu, Crist i Dionís; en què les guerres, a poc que passe el temps i el deixem passar dòcilment, tot i que vigilants, seran aquests períodes d'iniciació, per tant individuals, tot pensant que els amos ja saben que no hi hauria lloc a la seua vida després d'un conflicte col·lectiu i global.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada