València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, de gener 30, 2016

El paper de fumar

El capvespre feia la seua llum vermella sobre el carrer, prompte es faria de nit, només tenia una eixida, el xicotet paper de fumar, un blanc i fi paperet que amb la tinta i un simbòlic nom: Ilitx, li donaria el salconduit per seguir vivint.
Havia fotut amb la Nicole, la dona de l'Ilitx, un mafiós de l'ambient lumpen de València, aquest home tenia moltes dones, però la Nicole, una sèrbia rossa i alta amb unes mamelles ben posades era la nina dels seus ulls, el gallet de la seua pistola.
Eixia del “Fòrceps”, un garito freqüentat per la màfia russa i es va dirigir cap al barri del Carme, mirava al davant i al darrera com albirant o presentint una mort anunciada, per la navalla o la pistola d'algun passerell de l'Ilitx, la seua caminada va ser angoixosa, tremolant pel fred de l'hivern, pel ja vençut dia i per la por, una por de dèria, obsessiva.
En passar pel carrer de la Carda va veure un mercedes negre amb un home a dins, era l'Ilitx, un instant després de posar ordre a la situació va córrer cap a la dreta pel carrer del Moro Zeit, per a entrar més ràpid que el cotxe, que anava en contra de direcció i amb dificultats per la plaça del Tossal, va entrar després de fer un tomb pel carrer de la Bosseria a les ruïnes del Teatre Princesa, ja enderrocat, lloc on s'instal·laven els ocupes.
L'Ilitx havia sortit del cotxe i començava la persecució, en eixir per la porta del darrere del Princesa va córrer cap a la comissaria del carrer Baix tot encarant-se amb l'Ilitx a la mateixa porta, el paper de fumar seria la seua vida, i el va llançar entre l'escletxa de les dues portes de fusta de la comissaria amb el nom escrit del seu assassí: Ilitx Andròpov. Al paper havia posat un lacònic “Ha estat l'Ilitx” i a sota en un raconet en blanc havia signat llegiblement amb bolígraf tot posant el seu nom.
L'Ilitx es va quedar palplantat al davant de la comissaria i el Sento va anar-se'n corrents fins arribar al barri de Russafa on va agafar el metro que el portaria a Rafelbunyol, per a després agafar el tren cap a Gandia.
Va cercar un hotel on dormir i al dia següent se n'aniria cap a Madrid o Barcelona, ciutats on no era tan conegut. En mig de la nit dos colps el van fer llevar-se del llit i, es van anunciar, en perfecte valencià, com el servei d'habitació que volia reparar la trencada calefacció.
En obrir la porta, un home vestit amb americana, pantaló i camisa negres li llançava als peus un full de paper de fumar escrit, en eixe moment va saber que havia arribat el seu darrer dia, el final del conte que havia estat la seua vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada