València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de gener 15, 2016

La presó de la identitat

Fer-se responsable d'un mateix

Tots ens trobem tard o d'hora amb la forma de la nostra sabata, és cert que certes conductes històricament han provocat reaccions desproporcionades, una d'elles és l'homosexualitat.
Les lesbianes provoquen l'angoixa de castració en les dones “hètero” i l'enveja del penis en els barons també “hèteros”, mentre que els gais ho fan a l'inrevés, enveja del penis a les dones i angoixa de castració al baró, ambdós “hèteros” i tot pensant que en la sexualitat humana, vista des del discurs de l'analista, aquell que mira des de fora, no deixa cabre noms definitoris, és a dir, tots som pansexuals, si no fora perquè la paraula, el simbolisme de la paraula mata l'essència, castra, l'homosexualitat és per tant una presó de la identitat, és a dir, un homosexual és qui té una relació de gaudi amb el significant “homo”, així que no podem pretendre eliminar aquestes angoixes, femenines i masculines, tot i ser unisex, com el mateix gènere, si no volem que hi haja una confrontació infinita contra el subjecte d'aquestes angoixes i d'aquest contra els “homo” per reacció.
La plena acceptació inconscient o psicològica de gais i lesbianes és culturalment impossible, tot i que cada individu ha de fer-se responsable de les seues angoixes i enveges, i sobretot fer-se en darrer terme responsable d'ell mateix, amb la qual cosa en un estat de llibertat i de cultura és reprovable, o si més no, hauria de ser-ho, qualsevol violència contra aquestes persones per aquest fet.
Tots sabem que els imbècils poden tenir sempre un lloc entre nosaltres, seria un acte criminal negar-li'l, poden ser els nostres fills, pares, germans, així com amics o enemics i tenen el seu lloc al món, el que cal és davant d'un atac a una persona homosexual pel fet de ser-ho proclamar-nos tots homosexuals, com els holandesos que van ser per un dia jueus davant l'atac del nazisme. Tot i que també cal dir que és fals que ¿ser? “homo” vacune contra res.

Dos xiquets explorant el seu sexe

Jo sempre he defensat la llibertat de l'amor, fins i tot en els meus pitjors moments, és a dir, quan no em recolzava la meua dona, quan podia tenir por de l'opinió de la gent cap a la meua orientació sexual, en ser fadrí.
Un dia en la part del darrere d'un autobús, ací a València, vaig veure dos xiquets barons amb síndrome de Down que es petonejaven amb petons a la boca, certament desconeixent l'abast de la seua acció o simplement explorant com a dos xiquets, la seua sexualitat.
La gent que hi era en els seients del darrere i en direcció cap a ells, és a dir, que estava asseguda als seients en llur direcció es van escandalitzar, gent jove, gent major, de tot tipus de gent els intentava inhibir i fins i tot els haguera agradat reprimir; no va haver més nassos que fer-los un crit i dir-los:
_Deixeu-los en pau, què no veuen que són joves?!
Moltes persones pensen que l'homosexualitat és només cosa d'un cert tipus de vici o degradació humana i, a aquests xiquets com que no els veien humans no podien arribar a consumar aquesta conducta que pensen desviada.
El que hem de tenir ben clar, i Espanya està canviant o ha canviat en els darrers anys degut als programes brossa de la televisió, tot cal dir-ho, no ens fem més il·lusions intel·lectuals, tot i que fins els que els odien o estimen, tots, hem tingut a veure, és que l'homosexualitat és una manera de sentir el gaudi, un gaudi actiu en contra del gaudi passiu, si volem anomenar-lo així, d'allò femení, i que és una manera com altra qualsevol de sentir la sexualitat.
No hi ha gaire diferència entre un homosexual i un heterosexual si no és en l'etiqueta, en un món on tot porta la seua etiqueta ja no queda lloc per a viure la sexualitat, la sensualitat en llibertat malgrat Freud i la psicoanàlisi que han normalitzat una mica el que tot el pòsit de l'angoixa de castració i l'enveja del penis humana havia anatemitzat.
En què es diferencien un homosexual d'un heterosexual? només en que uns han decidit portats per un determinat pes del seu gaudi cap a un o altre costat del significant gènere (tots podem estar-hi en certs moments en un o altre costat del nostre gaudi), han decidit prevaldre un significant i gaudir amb ell i, han triat el partenaire adient a aquesta elecció.
No són coses diferents un “homo” o un “hètero”, són com dues persones a les que els agrade la paella valenciana com a representació del seu gaudi, o l'arròs en fesols i naps. Res més, no construïm castells en l'aire i no fem materialitat d'un simple símptoma. Així no tinguem vanes intencions en titllar-los d'arrossers ni de paellers per aquest fet, si hi ha una paraula que defineix la relació humana amb la sexualitat és la freudiana de pansexualitat, tot i que Freud tenia ben clar que era només un intent d'anomenar un ¿fet? ¿símptoma? Una ànima, tot sabent que quan posem paraules a una cosa, aquesta mor, mor en la falsificació del seu significat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada