València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, de gener 04, 2016

Neoliberalisme, res no pot ser diferent?



Des del món sencer se'ns està venent una idea que molts han començat a anomenar el pensament únic i que consisteix a veure o a fer creure que res no pot ser diferent del que és, que estem, com deia Leibnitz, en el millor dels mons possibles; en açò té molt a veure la neoliberalització del món, la germanització d'Europa, a banda de la globalització, que suposa la creació d'un destí immutable i diví.
El luteranisme va pensar no sé ben bé si influït per la religió jueva o a l'inrevés, que tot estava ja decidit en els nostres actes, que Déu ens va crear i ja sabia el que faríem, escriuríem, pensaríem i sentiríem, que no hi havia lloc a la voluntat, hui des del discurs universitari o de la ciència, ja aliat amb el de l'amo, se'ns ven tímidament o se'ns està fer engolir la idea de que la voluntat, la praxi marxista, si volem, no té lloc, que tot està ja d'antuvi decidit per forces incommensurables i immutables, que ens guiem pel destí, digueu-li determinisme científic, desig o voluntat divina. No! Diguem no! El desig no ho és si no va acompanyat del gaudi, l'amor i la voluntat, en eixe ordre, tot i que absolutament equiparables tots quatre, Alemanya s'ha caracteritzat des de la seua creació pel seu interés “cabut”, “tetu” de voler conquerir el món (el més semblant valga la diferència a la península ibèrica a un alemany és un aragonès), i també s'ha erigit com el creador de la frase “actua tot i estar equivocat”, o “l'important és caminar produint” o “fer les coses sí o sí”, no va ser per tant una casualitat l'aparició de Nietzsche, Marx i Freud a aquesta Alemanya del fat, a aquesta Alemanya de la fatalitat.
Nietzsche, com el Quixot germànic que és es va rebel·lar contra eixe déu que li deia que no podia fer res, que tot estava ja decidit, contra el luteranisme i la manca de lliure albir que ell imaginava en son pare, contra la hipocresia de creure en els miracles, com pastor que era, i no creure en el tercer camí entre el “Déu ho sap i ho pot tot” i el “podem crear el nostre futur”, Marx en contra del “Déu proveeix” hebreu, amb la seua praxi i la seua intenció de canviar el món en comptes d'interpretar-lo i Freud com a amalgama d'ambdós amb una visió analítica, en definitiva, d'aquest món, d'aquesta Alemanya que va ser el món occidental als segles XIX i XX.
El nazisme va creure comprendre Nietzsche, però el que va fer és perpetuar l'antiga Alemanya, la de la fatalitat, la del destí mil·lenari i la voluntat dels déus del fat, quan va ser Nietzsche qui va dir referint-se a la voluntat entesa com a desig: “...l'única decadència, creieu-me, és la relaxació contínua de la voluntat, ja els meus genolls no em sostenen”. Posant fi a la seua obra i a la seua vida, i predicant amb l'exemple, amb el seu odi a la fatalitat alemanya i luterana i hui diríem neoliberal del tot és com és.
L'única manera de superar aquesta disjuntiva entre la voluntat de Déu i el lliure albir, que no és un altre que la follia primigènia humana de l'imperatiu patern o superego freudià que ens diu:_Fes això i no faces això alhora. L'única manera de superar-ho és la fe i, amb ella el desig com a voluntat divina, però també el gaudi i l'amor i amb tots tres la voluntat.
Així que quan ens venguen que el món és com és diguem-los directament i a la cara: _I si et clavara el dit a l'ull, et correries de gust? Doncs ja és un acte de voluntat no fer-t'ho. El món és com és.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada