València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de febrer 11, 2016

Cabrejats i insatisfetes

Allò masculí ha de sentir-se cabrejat, amoïnat, fotut; en certa manera allò masculí és sàdic, tot i que dega, vulga i puga mantenir el seu trellat i no arribar a trencar la baralla, no arribar a deixar-se dur pel seu propi malestar, per la seua angoixa de castració, per la mala llet i no carregar contra allò femení en una involució, que sempre resta, allò femení, en la més absoluta de les insatisfaccions, sent per tant envejadora del “penis”, d'allò simbòlic masculí, d'aquest cabreig masculí que li dóna la virilitat, per tant allò femení, en no mostrar directament el seu malestar esdevé masoquista.
Però el suïcidi-assassinat simbòlic masculí o l'assassinat-suïcidi simbòlic femení estan fatalment destinats a trobar-se? Sí, fatalment destinats a trobar-se, però no sempre en el mal sentit, no hi hauria una femella si no hi haguera un mascle, ni hi hauria un mascle sense una femella, què vull dir amb açò? Què és l'amor, el tacte, la comunicació qui ens salva de les guerres, si hui prohibim el tabac, la singularitat de les llengües pròpies i la prostitució a banda de “pecats” més luctuosos, que han de romandre en secret, però existents, i no parle de l'homosexualitat, que ha de restar a la llum amb tots els drets legals, a aquesta Espanya de la profilaxi, o a aquest Occident de la profilaxi, estarem prohibint la unió d'allò masculí i femení en el tacte, en la comunicació i en el plaer.
Perquè tant sexe, com llengua, com tabac o plaer són l'iceberg que sobresurt, a sota hi ha molt més, molt i, espera una negació per a posar en marxa els canons i les pistoles, junt al desig negre, entre el yin i el yang, entre hòmens i dones, entre dreta i esquerra, entre mascles i femelles i, tot és qüestió d'escoltar, de castrar-se escoltant si s'és baró o de prendre el fal·lus si s'és dona a l'hora d'escoltar, per a passar per eixe primer infern de l'escolta per arribar a comprendre l'altre i estimar-se, sense fondre's totalment, cosa que provocaria la guerra o la mort.
Què no serà una comprensió total? Què no serà un acte de l'amor total? Ben cert que no, ja diu el filòsof que l'acte sexual no existeix, que la plena comunicació no existeix, però hi haurà contacte, a allò femení, per tant, li cal cabrejar a allò masculí o provocar-lo d'alguna manera, per a esperar la reacció i l'encontre amorós, sexual o de desig, la pau i l'estabilitat social.
El trencament o la guerra es succeeixen quan tots dos veuen allò femení en l'altre o allò masculí també tots dos en l'altre i no parle tampoc d'homosexualitat, fins i tot en aquesta hi ha dos llocs, un masculí i un femení.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada