València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, de febrer 20, 2016

El symptôme, Saint homme, Saint Tomme; les funcions del baró

Què és un symptôme? És un home o dona que ha fet un nus en la seua realitat, un nus de la Trinitat entre els registres simbòlic, imaginari i real, que li permet estar més enllà del lloc de simple espectador de la mateixa realitat.
Quin és el lloc que juga un baró? Barons hi ha de moltes classes, certament cada baró és diferent de l'altre, a l'igual que cada dona, persona, planta ésser viu o cosa, però si un lloc pren el baró és el de ser guardià de la realitat, front a qualsevol manifestació humana sempre hi ha un baró, que sense fer res, manté l'equilibri simbòlic i, quan parle de barons no m'estic referint a la persona amb penis, sinó a eixe 20 % de la població que normalment ocupa aquest lloc.
Tots hem vist al pare de família, que amb una mirada calla al fill revoltós, sí, és cert que si ho mirem des del materialisme, era eixe pare qui portava el sou, el jornal a casa, fins fa poc temps i, que hui pot ser també la mare i, per això era respectat, perquè “directament” la vida dels seus fills i dona en depenia econòmicament.
Però no ho mirem des d'aquest punt de mira tan fred i canalla, sinó del de l'espiritualitat que li dona a eixe home o dona, pare o mare de família, el poder d'allò simbòlic, del fal·lus, de l'esperança.
En cada col·lectiu humà sempre entra un symptôme-Saint homme-Saint Tomme, un home que amb la seua sola presència i els seus desitjos, dirigits a la vida, posa en ordre qualsevol manifestació humana, molt abans que ho faça el baró o dona més material, les forces de l'ordre públic i autoritats.
Pensem que tots, tant els diferents hòmens, síndromes de Down, folls, malalts de tota mena i persones que podríem anomenar “normalitzades”, totes tenim un lloc entre la gran família humana, des dels destructors fins als que fan de ciment, de pòrlan i algeps per a què l'edifici humà, l'Home, seguisca viu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada