València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de febrer 07, 2016

En defensa dels illetrats, "le style n'est pas l'homme même*"

Va dir Buffon: “Le style est l'homme même*”, però tot i pronunciar aquesta frase no volia donar-li la major importància a la corfa d'un home davant del rovell, volia donar un equilibri a ambdues, volia dir que el fons de les coses es resumeix en “matar” o “morir” i, el que definia a l'Home era la seua manera de fugir d'aquest dilema, amb l'amor, amb l'amor Creador amb majúscula. No, no era tan simple.
Jo tenia un amic, de qui vaig aprendre moltes coses, fins i tot d'escacs, a qui li van presentar a una dona bonica, de la que em va comentar dies després que no es podria casar mai amb una “xarona”, amb una dic jo, posant-li-ho en la seua boca, una vulgar “xarona”.
Aquesta dona havia confós la paraula “caché” en castellà per “Cachemir” i, per aquest desficaci el meu amic llançava la tovallola, cal dir que aquest amic meu deia de “Las cuotas” que pagàvem cada mes al club d'escacs on jugàvem i anàvem “La cote”, fent de la darrera “a” o “e” en castellà un híbrid de pronúncia entre les dues vocals, típic, com diria ell, d'un xaró manxec, o com jo diria, la seua orgullosa i llegítima parla.
No vull dir-vos més que no és només un home vàlid aquell qui té el títol (el nostre comú amic Antonio solia dir-los a aquests envejosos del símbol: Tu tens el títol, jo tinc el llibre), sinó qualsevol persona; quan has arribat a certs sabers, que no podràs mai expressar ni escriure, ni parlar i, no perquè no sàpies fer-ho o no pugues, sinó perquè els déus que te'ls han donat no et deixen, arribes a la conclusió de que pots aprendre, o millor, de què tot lo món és vàlid i, no per una o una altra cosa, sinó absolutament vàlid, vàlids.
I no serà cap altra cosa que la xarxa d'Internet, plena d'illetrats, qui conformarà la Nova revolució simbòlica de la consciència, qui ha conformat ja la Nova Era de Déu, Crist i Dionís, sí, els illetrats de tota mena, que per fi han dit la seua, fora del garbell de l'amo, fora de la selecció dels més pulcres, dels més nets, perquè la Vida, la Terra no és un plató de frivolitats prebèl·liques, sinó un planeta, una casa plena de fruits, però també de terra, de pols, de suor, de sang i, com no, de merda.
I és l'únic que tenim; els illetrats o hòmens adscrits i unificats amb la Terra, després estan els conceptuals, hòmens també necessaris, però, no tant ... redéu, collons!


* Le style est l'homme même: L'estil és el mateix home.
* Le style n'est pas... : L'estil no és el mateix home.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada