València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de març 15, 2016

Conflicte lingüístic espanyol. Caïm i Abel

“La mateixa brisa que llança la fulla a la tardor és la que espenta als vaixells per l'ampla mar”.
Si una cosa tenia Abel era la seua bondat, però també la seua capacitat de comprensió, la seua “creadora” consciència, valga la contradicció; Abel va saber de molt jove que la seua vida tindria un final, va saber la data d'eixe final i no per això va intentar eludir-la, sinó que va “Comprendre” que el seu germà Caïm era la brisa que llançaria la seua fulla a la Terra i, ho va fer perquè comprenia que aquella fulla groga no s'esvairia en el no-res, sinó que pel simple fet d'estimar aquella brisa el fugiria.
Si una cosa important té l'esquerra d'aquest país i, amb ella l'enveja de la lluita de classes, és que acompleix la seua funció, indispensable i, quina és? Portar als hòmens i a les dones, a l'Home al seu encontre amb la brisa destructora, creadora i alhora conscienciadora, donadora de consciència, portar a l'Home a l'encontre beatífic amb Caïm.
I per la seua banda la indispensable també ira de la dreta consisteix en moure la fulla cap a la Terra i moure en aquest cas el vaixell de la Humanitat.
Déu o els déus sempre estan ahí, fent-nos i donant-nos la llum per a què ni Obames, ni Trumps, ni cap líder xinès ni musulmà se n'isca del límit. Benvingut siga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada