València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de març 15, 2016

L'home tranquil, una història d'amor

A l'amor, com a tota felicitat li cal un ensurt, un conflicte per a poder nàixer, per a poder arrelar, com a resultat del renaixement de l'Au Fènix, al cor de les persones, i són les potencialment diguem-les folles o boges, o que tenen un tarannà calent, aquelles que són capaces d'estimar, tot i que tot lo món estima a la seua manera, és a dir, de poder crear les condicions després d'un conflicte i, mitjançant l'engany que aquest provoca, per a viure el miracle de l'amor.
La pel·lícula que ho exposa perfectament és L'home tranquil, del director John Ford, en ella John Wayne, dona vida a Sean Thornton, un boxejador que torna a la seua Irlanda natal després d'haver fracassat en aquest esport per matar per accident un altre boxejador; en arribar es fixa en Maureen O'Hara, que fa el paper de Mary Kate Danaher, i corre el desig entre ambdós, però ella no ho està del tot per ell, li falta la darrera prova d'amor, que el seu home cree un conflicte o si més no visca un conflicte en el que li manifeste el seu amor; amb la desaprovació del germà d'ella Víctor McLaglen com Will Danaher i es casen, Sean li lleva el partenaire a Will, doncs Mary és gairebé a tots els efectes la dona simbòlica de Will, el seu germà, i aquest s'enfronta una volta casats a Sean, i inconscientment vol recuperar la dona que ha perdut com a germana i partenaire, que ha estat furtada pel seu ja cunyat, aquest fet l'explica Levi Strauss dient que tot home pren la dona d'un altre home.
I és quan hi ha un conflicte, en aquest cas en que la clofolla són els diners, que Sean s'enfronta a Will i li demostra a Mary que no és un home fracassat, com venia a dir la seua carrera esportiva, sinó que encara conserva la virilitat que per aquelles terres i aquella època es duia. Finalment Mary torna els diners a Will o els crema, amb la qual cosa demostra que la veritat és la intenció del discurs, mai la corfa que amaga el fruit dels sentiments més foscos i interioritzats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada