València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, de març 02, 2016

Onirisme; deliri, somni o experiència?

En certes psicosis paranoiques i maniaco-depressives es dóna un tipus de pensament que no es pot anomenar deliri, però tampoc no és un somni, per tal que l'individu és despert.
En alemany va ser batejat amb la paraula “Erlebnis”, la qual traducció al català-valencià, al francès i a altres llengües dóna com a resultat “Experiència viscuda”, hi va haver qui va enfrontar-se a aquesta traducció, per pensar que no era en realitat més que un desballestament de l'ànima humana, però Lacan reitera, en converses amb el món psi la paràfrasi “Experiència viscuda”.
Hi ha un cert corrent, cada vegada més estès, provinent del món psi, que pensa que els bojos són un residu, un excrement més al que cal anular, callar; però jo sé, Lacan ens deixa entreveure que el “Erlebnis” o experiència viscuda entronca molt més, amb una desmitificació de la veritat, amb ànimes clarividents o telèpates, fins i tot potser més, qui sap si el coneixement i record d'altres estades a la vida abans de la nostra, de fet jo he sentit a persones titllades de boges, que m'han contat la seua experiència al fetus o abans d'arribar-hi i, que ha estat després corroborat en una sessió d'hipnosi.
Així que no veiem als paranoics o als maniaco-depressius o esquizofrènics com un residu que cal llançar al fem de la Història, sinó com a éssers de veritat, sabent el valor exacte de la veritat, un valor d'ús i, més encara, quan l'experiència viscuda és molt més patida que actuada, el que vol dir que no tinguen por de l'alienació d'un d'aquests elements ofsiders, no els faran mal, creieu-me, tot el contrari, el perill d'aquestes persones és caure en la defensa del perill defensant a qui estimen, fins i tot de qui els són aliens, preveient un futur que els està a llur mà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada