València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, d’abril 10, 2016

De violència passional a violència del baró, el poder de les paraules

No sóc català, no sóc negre, no sóc jueu, no sóc homosexual, no sóc dona, no “Sóc”, així em volen posar al lloc de botxí, xic, ho tinc clar! El que vull dir és que hi ha un límit que permet la pau, que és el límit d'allò simbòlic, que és el límit de la paraula.
Primerament la violència deguda a l'angoixa de castració, la masculina, va ser anomenada com a passional, dones i barons mataven amb crims passionals; no, no estava ben trobada la paraula, s'estava obviant clarament un problema, el vaivé del yin i el yang, que no se sabia anomenar, a poc a poc va anar apareixent l'enveja del penis de les dones, el 80 % de la població (tots hauríem de saber que no és dona o home una persona amb penis o amb vagina i obviant la sexualitat a més), que van crear la paraula “violència domèstica”, però l'enveja del penis quan s'enfronta a l'angoixa de castració del baró provoca la guerra i prompte van aparéixer les paràfrasis “violència de gènere”, “violència masclista” i finalment “violència dels barons”, dels mascles; jo em pregunte i no vull la resposta, quin serà el següent pas?
No, siguem veraços! No és una violència unidireccional la provinent de l'angoixa de castració d'hòmens i de dones físiques, no és unidireccional la violència física. Però tampoc la “etèria” de l'enveja del penis d'hòmens i de dones físiques. Perquè vos creieu que es va mobilitzar mig món a la II Guerra Mundial? Perquè creieu que s'immolen els jihadistes setanta anys després? Perquè creieu que un baró violent se suïcida després de matar a la seua dona? Què no veieu que hi ha quelcom que hem d'aturar! Què no veieu que hi ha quelcom que ¡no va a funcionar! Amb la criminalització del baró?
Ací vos deixe la pregunta, la demanda d'un mascle físic, que pot estar en el costat d'una dona o d'un home en segons quins moments del dia i en cada moment; la pregunta d'un mascle que no ha violentat mai conscientment a una dona i, que amb respecte mutu cerca la pau entre sexes, una pau que s'aconsegueix dia a dia, hora a hora, instant darrere d'instant, col·lectivament, però també individualment, en cada ésser viu.

2 comentaris:

  1. Del que preguntes n'hi ha, per sort, i en abundor. Cert que tots portem dins l'instint de la violència, com diu Freud. Per sort, no sempre surten els instints a flor de pell.

    ResponElimina
  2. Sí, Olga, malauradament no volia saber la resposta però la sabia, hi ha molts morts, dia rera dia i en molts moments, cal aturar aquesta guerra i anomenar-la d'una altra manera, més de pau.
    Jo no puc deixar de sentir-me culpable, i no he fet mai mal a cap dona cada vegada que per la televisió l'anomenen "masclista", em sent identificat, i no t'ho dic amb enveja del penis o angoixa de castració t'ho dic amb desesper, creu-me s'està fent molt de mal, hi ha hòmens violents, imbècils, intolerants, sàdics, maleducats, irrespectuosos, però anomenar amb l'arrel "mascle" a un home violent jo ho sent, i t'ho dic amb amor, el que ens uneix per la xarxa, jo ho sent com a que em volen fer entrar a mi també en el sac d'eixos violents, i potser, Déu no ho vulga em sent arrossegat, en certa manera.

    És complicat, Olga, i jo comprenc a les dones, és molt difícil tenir un home a qui estimes i que et faça la vida difícil sinó impossible, i tu no pots canviar ni pots fer res, ho sé, però creu-me, no tots els hòmens són així, i dic són, no som.

    Una forta abraçada des de Russafa

    Olga,

    Vicent

    ResponElimina