València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, d’abril 15, 2016

Els discursos del dictador

En acabar els discursos del dictador tota la seua cohort aplaudia fins l'extenuació, ningú no volia ser el primer en deixar d'aplaudir, jo crec i crec que crec ben cregut, que molts pocs sabien de què havia parlat, era tot menys fava el dictador, però no s'aturaven els oients en els seus aplaudiments fins que tombava el primer, un infart, una baixada de tensió o una pujada, normalment solien causar baixa llurs palmells per baixades de sucre, el dictador parlava molt, però no sabia com donar de menjar als seus súbdits, ni tan sols a l'elit que escoltava els seus discursos ni al seu govern.
L'autarquia que havia dut la revolució era un mal menor, al primer paràgraf dels seus parlaments no oblidava mai el més important, portar l'esperança, la revolució es faria prompte universal i hi hauria pa i pau, mentrimentres els seus soldats, gent jove, feia la guerra fora del país per a portar a tot lo món la futura prosperitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada