València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, d’abril 03, 2016

La importància de la floreta, pals a l'aigua i salts

Enguany ha estat guardonada amb el primer premi la Falla Cuba Literat Azorín, que parlava de la importància de la floreta, ha estat criticada pels intel·lectuals de la ciutat, però el món faller encara no ha pres el camí de la normalització, o a l'inrevés, està prenent el nou camí, el de la normalitat de la sensualitat; sempre cal que hi haja certes persones o estaments que controlen i que punisquen les accions que fugen de la lògica dels bons costums, però en l'amor i per la importància que tenen els pals a l'aigua, normalment anomenats ací a València, en l'amor la transgressió ha de ser la norma, si volem una alegria, tot i que siga l'erecció davant d'una dona bonica o la sensació reviscolant, en una dona, de la sensualitat cal que transgredim una miqueta, sense haver d'ofendre als nostres partenaires, així ens recolzem de les crisis periòdiques i cícliques de tots els anys i que solen fer-se paleses sobretot en la primavera.
Tots passem a cada instant, a cada estona el complex d'Èdip i el de castració; hi ha homes i dones als que els cal violentar el Pare simbòlic amb una dona o home compromesos, uns altres es conformen amb una dona fadrina, i uns altres han de fer-ho alternativament ambdós, homes i dones, és el cas dels histèrics.
Tothom és lliure de fer el salt a la seua dona o home, el que passa és que hi ha certs homes i certes dones que necessiten fer-lo d'una manera tangible i altres també neròtico-obssessius que només necessiten amistançar-se simbòlicament amb un home o dona per a catalitzar la relació primera, la de la seua dona o home, tot i que cada persona és lliure i no necessàriament es necessita violentar factiblement la nostra parella.
El tema del que tractaré serà el de la permissivitat de les dones i homes sobre aquestes fantasies o objectes sexuals, i són els neuròtico-obsessius qui tenen menys permissivitat a que el seu home o dona puga donar el salt fins i tot puga fer un pal a l'aigua.
El cas de les dones és d'allò més sagnant pels barons, alguns degut a la poca permissivitat de llurs dones a que aquests tinguen ni tan sols fantasies sexuals amb altres dones, han pres una culpabilitat que els fa romandre molt de temps en el discurs histèric, no podent satisfer sexualment de facto llurs dones.
El cas dels barons ha estat escrit en tota la literatura com els barons neuròtico-obsessius que pretenen tenir amants i no deixar que la seua dona siga ni tan sols admirada per un pretendent imaginari.
El cas dels histèrics que solen estar a dies d'ara molt marejats en quant a llur adscripció sexual, ens diu que tenen una gran permissivitat cap a llurs dones, mentre no siga una transgressió de facto, però ells necessiten fer pals a l'aigua amb homes i dones, amb barons i amb dones, és la condició humana i és indispensable passar per aquestes fases del complex d'Èdip i de castració per a fer una mort simbòlica del Pare també simbòlic representat en un home o una dona en el cas de les dones, amb el que estaríem parlant del complex d'Electra.
Però el que sí és cert és que la reticència de les dones a que llurs marits tinguen fantasies és històrica, jo diria que arrelada als arquetips sexuals, fins i tot moltes dones s'amoïnen de que llurs marits puguen masturbar-se no sols veient una pel·lícula pornogràfica, sinó simplement amb una fantasia eròtica amb una altra dona, perquè les dones en les seues fantasies mai no posen la cara, no li posen nom i cognoms a l'objecte o subjecte de la seua fantasia sinó només el penis, mentre que els barons solen ser més explícits, des dels que fan el salt i per tant els cal una transgressió tangible, fins als que només tenen fantasies sexuals que ajuden tant a homes com a dones a catalitzar la relació sexual, el gaudi en la parella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada