València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, d’abril 06, 2016

La línia de la felicitat

La joia i la tristor són unes sensacions sentides per l'individu i com a tals no responen normalment a un estat objectiu de pobresa o d'abundància, així en èpoques de gran bonança econòmica hem vist el major nombre de casos de psicosi de la Història.
Hui he llegit un bon llibre, “Infancia bélica” del murcià J.F. Mejías, ens relata la vida de Secu, un jove que viu a l'Uganda de la guerra crònica i la manca d'occidentalització, i la veritat, no arribem a saber, malgrat tot, la bonança que es respira a Occident, en una societat primitiva el fet d'anar per menjar, el que ens resultaria anar a Mercadona, ens pot costar la vida, en ser atacats per una vedella en legítima defensa, que ja en bocins congelats agafem del frigorífic, o per un porc senglar, que nosaltres mengem fet filet rus. Què dir del reclutament indiscriminat de gent per part de l'exèrcit o dels milicians, i la mort indiscriminada de tot un poble.
La percepció de la felicitat acompleix una corba sinusoïdal, en la que, en el punt mitjà trobem l'equilibri. Occident s'ha afeblit anímicament, ja no ens és imprescindible anar a la cacera d'un lleó o d'un porc senglar amb una llança, i ens ha passat com a aquell home que viu a una bambolla, allunyat de tota possible infecció provinent del món exterior, que quan ix al carrer, per pura necessitat, és infectat i mort pel primer refredat ambiental.
Açò és la manca del llenguatge, ens cal la maldat, la imperfecció per assaborir la bondat, i el tenir present que hem arribat a la cimera de la felicitat, però que ens cal de tant en tant algun ensurt, la dedicació i l'esforç, que no són més que aquests ensurts dirigits cap a un bon comès, el treball, la col·lectivitat, la societat, és a dir la part thanàtica, a banda de respectar la part erògena o eròtica, és a dir la individualitat, i com a tercer element del nus l'amor que passa per l'acostament de les persones i la comunicació.
El que en temps més magres ens haguera semblat un simple picor a l'esquena hui ens provoca el major dels desassossecs, i és per això que el gaudi, la vessant de mort de l'ésser humà, com és la disciplina, l'esforç, la voluntat, el bé voluntari en contra de la vessant del desig, allò de la vida, caldria que fóra entès i ajuntat amb l'amor, que passa per la major comunicació i acostament humà entre les persones.
L'estabilitat d'un sistema o d'un individu ha de contemplar tots els seus elements, perquè la suma de les seues parts mai no és el tot, hi ha un equilibri màgic que no pot ser preparat a un laboratori ni a un camp de proves, i part d'aquest miracle ens pot ajudar a comprendre'l i a donar lloc a l'espiritualitat, i saber que vivim en un món, doncs molt perfeccionat, o millor, que és com volem i voldrem veure'l.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada