València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, d’abril 17, 2016

La truita de creïlles

Tot aquell qui s'ha deixat endur pel sentiment o per les humanitats, treballs i esforços aquests que són a l'abast de tot lo món, però que molt poca gent n'és conscient de les seues possibilitats, totes aquestes persones, dic, els escriptors, els filòsofs, amb o sense carrera, els sensibles, les dones, sí, les dones, eixe huitanta per cent de la població i, no parle de sexe; els poetes, els treballadors que han estat apartats dels seus companys alguna vegada, per ser sensibles i diferents, els iaios, la major part de vells també ho saben.
I què és el que sap tota aquesta gent? Doncs sap que exceptuant un percentatge microscòpic cap generació no ha inventat res de nou, sinó que l'ha repetit cíclicament, fins l'extenuació, ha fet rodar la sínia de la Història una i una altra vegada.
La SGAU va tenir ahir dues visites, la primera la del senyor Albert i la segona, uns minuts després, la de l'altre, el senyor Pablo; tots dos van voler patentar la truita de creïlles, no, no eren faves, ja ho va intentar Vicente González Lizondo amb la paella valenciana; argumentaven que ningú no havia mai patentat aquest menjar tan delitós.
I clar, el president de l'Associació General d'Autors Universals va mirar els seus documents, en base “Acces” i va dir-los un lacònic: Sí.
Però que es posaren immediatament d'acord ambdós, que van decidir compartir la troballa, el cert és que una volta fet l'expedient i pujat a la xarxa d'Internet la família d'un francès, Paul Rivière, va protestar, feia més de vint anys que ells anaven al darrere amb la possibilitat de patentar la seua “Omelette française”, ací els castellans li deien espanyola; però el nom no feia la guatla i els van comminar des de la seu de França a desfer immediatament el nounat expedient.
El que ens ensenya que quan passem pel molló que senyalitza un terme cal que tinguem present que algú l'ha d'haver posat allà, això van pensar també els savis i vells filòsofs grecs, grecs de l'antigor, no els de la nova política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada