València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, d’abril 22, 2016

L'asimetria dels sexes, molt de renou i poca llana

A mi també m'agradaria que hi haguera un pare bo que ens donara més de menjar, més als pobres i que, alguns ho desitjarien, jo no tant, que llevara als rics.
També m'agradaria que la justícia es fera en tot el país i que tots fórem el més feliços possible, que la veu d'una persona fora igual en la política a la d'un tòtem, que la llengua de mon pare poguera ser parlada amb normalitat a la meua Comunitat, que els pobres pogueren arribar a ser rics i els rics tan rics com els pobres.
Però no em vull enganyar, la política d'aquest país que es fa per l'extrema esquerra es pot resumir en molt de renou i poca llana, mireu, el yin es l'esquerra, allò femení, el yang és allò masculí i la dreta, i tot lo món, el yin i el yang, allò masculí i allò femení odia a allò femení, és la impossible simetria dels sexes, si la meua llengua vol seguir viva hem de comprendre els parlants d'aquesta, la llengua de mon pare, que tenim una asimetria bàsica amb respecte a allò masculí, a allò amb poder, amb la llengua castellana i anglesa, que ha de ser d'alguna manera anivellada, ho admet; o que quan un tòtem parla i mana hem de saber que nosaltres, els esclaus no podem tenir la seua força, mai, perquè nosaltres sabem, però ells manen, nosaltres gaudim del saber, ells gaudeixen de manar i qui frueix d'una cosa s'especialitza en ella.
I hem de pensar també, ara parlant del registre econòmic, que no es pot evitar en cap sistema que hi haja rics i pobres, els ha hagut a Cuba, a Veneçuela, en què els funcionaris, la nova elit ha estat anomenada els "boliburgueses", que els grans líders dels partits o formacions que intenten revertir la truita sempre es posen en el discurs de l'amo i fan com veritables "senyoritos", creen una nova elit d'esclaus als que manen amb mà de ferro.
En fi, que no hi ha res nou sota el Cel, ara, com a eina per a equilibrar la riquesa, i sempre mantenint un deu o un quinze per cent de l'electorat, l'extrema esquerra a l'igual que l'extrema dreta és necessària, aquesta darrera per a evitar amb la figura del Pare, evitar la histerització o esquizofrenització de les societats, però d'ací a governar hi ha un límit, el de la llibertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada