València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, d’abril 12, 2016

D'identificacions nacionals i lingüístiques

Aquest article el vaig fer farà més de tres anys i, l'he posat hui en vistes a alguns articles que he llegit, parla de la identificació i la identitat, un veritable parany i presó:

Pot algú no identificar-se en contra de ningú? Pot algú com la institució psicoanalítica, que m'ha ajudat a afaiçonar el meu discurs, identificar-se contra o amb la no identificació? Produint així una paradoxa que entra a formar part del real lacanià i, per tant en certa manera, un impossible només ajustable amb una solució simbòlica o nou gaudi i ètica de la postulació de la no identificació?
Jo crec que en darrera instància ens identifiquem tant persones com pobles com espècies en contra d'un altre, d'unes altres o d'una altra i, és en l'utòpic postular una no identificació, en eixe simbolisme on rau l'ètica, en aquest cas humanística de la psicoanàlisi, en què entra novament el gaudi i és en base a un discurs com podem dirigir-lo cap a camins menys luctuosos.
Jo en els darrers quatre o cinc mesos i en un tema simbòlic tan important per al meu poble, un poble crioll, com és el tema de la llengua pròpia, he hagut de passar del discurs de l'analista, que mira sempre la realitat a vista d'ocell, a posicionar-me, sempre eventualment, amb una de les meues llengües i en contra d'una altra, m'ha estat impossible després de cinc o sis decisions en l'àmbit nacional espanyol sobre el tema lingüístic que afectaven a l'àmbit nacional valencià, romandre al discurs de l'analista.
Cal adscriure's de tant en tant a un símbol per a no esdevenir absolutament histeritzat, i així també cal gaudir i, ha estat la llengua paterna, la més feble i, que conforma el meu gaudi o part simbòlica i, per això en aqueixos moments més estimada per mi, qui ha estat objecte de la meua adhesió.
Políticament veig una presa d'identificació entre les diferents realitats lingüístiques de l'estat espanyol, sempre enfrontades, fins al punt d'un possible conflicte d'àmbit global. Seran els espanyols capaços de pair la seua esquizofrènia sota un discurs moderat i dins del possible, just? Eixa i no altra, en democràcia i en llibertat és la meua obsessió, em va molt en la supervivència de totes les tres llengües que conformen el meu nus i, el català-valencià té totes les paperetes per a en un possible o hipotètic conflicte deixar d'existir ací a la meua ciutat i, de resultes dur-me físicament i psicològica a la mort o a la alienació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada