València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, de maig 02, 2016

Déu i consciència II

Creieu que pot haver un clon de persona que tinga la consciència de l'original? Jo crec que no, mireu, si férem un clon al que li ficàrem connexions cel·lulars i nervioses idèntiques a les de l'original, cosa impossible, faltaria la mateixa matèria, però i si aconseguirem fer un clon amb la mateixa matèria que el primer, seria la rèplica exacta? Jo el que veig és que no és tan important la matèria amb que estiga fet, ni tampoc les connexions cel·lulars, sinó que hi ha quelcom que va més enllà de la matèria.
I ara vos parlaré de santeria i d'animisme, no heu parlat mai amb un familiar vostre difunt i vos ha vaticinat les coses que irremeiablement han arribat a passar? Jo sí. I crec que la matèria podria o pot desdoblar-se, però mai arribar a fer un altre clon idèntic, un altre jo nostre fora de nosaltres i dels esperits que ens habiten en cada moment.
Farà més de vint anys un amic filòsof va arreplegar materials per a fer el seu treball filosòfic, que versava sobre si un ésser podria ser repetit, la contestació de tota la filosofia era que no, que era impossible, i eixe va ser el seu resultat i conclusió; hi ha un altre “material” fora de la matèria, tot pensant com diu la psicoanàlisi que el nostre jo no és nostre, el nostre jo és un lloc habitat per ens de tot tipus, que poden habitar igual que a un ésser humà a un animal, planta o cosa.
Però açò és indemostrable, el que ens demostra que la ciència només és apta per a explicar la realitat del normòpata, de l'amo, el dia en què ho sapiem veure farem el segon gran pacte amb l'amo, la consolidació de la Nova Era de Déu, Crist i Dionís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada