València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de maig 31, 2016

El mal segons els cinc discursos humans

Llevat del mal que es pot produir en relació amb l'instint de supervivència, el de nutrició o el sexual hi ha el mal “per se”, que jo explique segons els quatre o cinc discursos humans.
Des del discurs de l'amo, que frueix de manar, el mal és un excés en aquesta premissa, és lícit ser líder d'un grup, però no quan busquem un boc expiatori amb la intenció d'ajuntar al grup i així ser líder i manar, en aquest discurs de l'amo pot donar-se en forma de domini total sobre les persones, i quina millor manera que la de causar por, de que s'agenollen davant de mi.
En la seua relació amb el discurs de l'amo, l'histèric pot estar desdiscursat i creure que vol gaudir de manar, quan del que gaudeix o ha de gaudir és de saber, és el cas d'aquells hòmens del discurs histèric, que sense ser per si líders ho pretenen, posant travetes a l'altre per a poder tenir una mica de comandament.
Des del discurs capitalista el mal es dóna en el màxim del “tenir”, desposseint a un altre d'allò seu per a fer-ho nostre i, amb la seua relació amb l'histèric, quan aquest està desdiscursat i enveja, igual que en el cas de l'amo-histèric, en aquest cas perquè vol el que altre té per a fer-ho nostre, intentant amb la seua enveja desposseir a eixe altre de tot per a només tenir-lo jo. I dic que està desdiscursat perquè aquest discurs, el de la histèrica, frueix amb el saber i no amb el “tenir” o amb el “poder” d'ambdós altres, amo i capitalista.
Des del discurs universitari o de la ciència el mal ve quan algú ens desposseeix de la nostra veritat, aquest defecte l'ha intentat solucionar la ciència, sent un mètode barrat en quant a la veritat, és a dir, que aquesta és dialèctica i canvia amb el temps, però tot i amb això la ciència, com l'altre gran universitari, la religió, és incapaç de replantejar-se tota l'estructura del seu edifici, odiant i envejant a qui li la plantege o discutisca.
I des del de l'analista, que gaudeix en posar a l'histèric o del saber en un primer lloc i “crear” la realitat amb la què es construeixen les civilitzacions, el mal li ve quan aquest pren el gaudi o ideal per a funcionar, un terapeuta del món psi, que en no estar analitzat passa per transferència el seu gaudi o ideal al pacient, fins i tot es pot donar en un ja psicoanalitzat; o més clarament en una persona que aspire a una Espanya una i castellana o a una altra que vulga una València només valenciana, on es desatendira l'estatus de segona llengua del castellà, obviant el desig d'eixos pobles en pos del seu gaudi o ideal, que bàsicament ha de consistir en enaltir el discurs del saber. Òbviament estan barrejats i no es pot parlar d'un mal en un sol discurs tipus.
Després aquests arquetips conductuals creen l'enveja del penis en el yin i l'angoixa de castració en el yang, el yin fa que el yang li fugisca per aquesta enveja i l'envie a la guerra, i alhora el yang cree amb la seua angoixa de castració la benzina per a que el primer torne a fer-lo anar a la guerra; si en meitat camí troben l'amor hi ha creació, si no destrucció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada